Suplement

Alegria interior

Aprendre a actuar

Jordi Soler
3 de novembre de 2017

Fa uns mesos un mestre em va ensenyar que la millor manera d’afrontar una situació segons l’antiga filosofia taoista és la de no actuar, o més ben dit, no forçar. Caram, vaig pensar, no em sé veure assegut en una cadira sense fer res i veient la gent del meu entorn seguint el seu ritme frenètic i en constant moviment. La meva educació, el meu caràcter i la societat en la qual visc m’han inculcat un missatge constant basat en la idea de l’esforç, del treball i de què per ser algú a la vida haig d’estar sempre molt ocupat.

En un primer moment, per respecte a la persona que em va donar a conèixer el Wu wei, “no actuar” en xinès, vaig callar i no vaig entrar en un debat sobre el que m’havia ensenyat i el que jo pensava al respecte. Van passar uns dies i el Wu wei anava sortint en les nostres converses, fins i tot, d’alguna estranya manera, es presentava com una bona solució per desencallar o donar resposta a situacions de bloqueig.

Fa dies que no parlo amb aquest mestre però ara el Wu wei ja m’acompanya allà on vagi i faci el que faci. De fet, quan em trobo amb situacions apretades intento accedir a aquest recurs i quan veig a algú presoner d’un problema sense solució aparent el recepto sense cap mena de dubte.

“Acceptar que ens hem perdut no vol dir quedar-nos immòbils, però ens permet plantejar-nos canviar la nostra direcció i trobar una millor sortida”

Amb cada experiència difícil viscuda, entenc la importància que la millor manera d’actuar és la de no actuar. Ara bé, no ens confonguem, no actuar en el context de la filosofia taoista fa referència a no respondre de forma reactiva, irada, violenta, impulsiva, desproporcionada o de qualsevol manera que ens allunyi del nostre centre. Per tant, podem entendre que no actuar en situacions de dificultat ens pot ajudar a fluir, a expressar la nostra posició amb més contundència o a obtenir més claredat a l’hora de donar una resposta.

L’aigua d’un rierol no cerca el millor camí, simplement flueix i això li permet avançar. Acceptar que ens hem perdut no vol dir quedar-nos immòbils, però almenys ens permet plantejar-nos canviar la nostra direcció i trobar una millor sortida. L’energia que dediquem a enfadar-nos amb una situació o amb nosaltres mateixos ens resta capacitat per rectificar o veure les coses des d’una nova perspectiva. El Wu wei no ens impedeix planificar el nostre futur, però ens recorda la importància d’acceptar les coses que ens arriben tal com ens arriben, amb serenitat, amb comprensió i sense resistència.

No sé si algun dia ens tornarem a trobar amb el mestre que em va permetre descobrir el Wu wei, però ben mirat, si entenc la seva lliçó sabré que això ja no m’ha d’amoïnar per res.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *