Suplement

Alegria interior

Dues fotos: una nena en anys d'aprenentatge i una pissarra esborrada

Aprendre a desaprendre

Jordi Soler
13 de juliol de 2017

Quan ets un “gat vell” de la teva professió és normal caure en el parany de creure que l’experiència és un punt i que els coneixements adquirits al llarg dels anys et donen un cert avantatge. Ens acomodem en les nostres rutines i intentem no sortir de la nostra àrea de confort on tendim a sentir-nos els amos del tros.

Ens podem passar tota la vida fent una feina impecable i un bon dia despertar i adonar-nos que aquesta mateixa feina no difereix tant de la que fèiem fa deu, vint o trenta anys. La tecnologia, les modes i els canvis al nostre entorn ens poden generar una falsa sensació de renovació personal però en essència no estem tan lluny del punt on estàvem quan vam començar.

Hem sentit sovint que els millors aprenentatges els adquirim quan travessem situacions difícils i que si sabem estar atents els mestres ens arriben quan més els necessitem i de la forma més inesperada. Doncs bé, gràcies a viure una d’aquestes etapes difícils i gràcies a la persona que em va estendre la mà quan més em calia ara puc dir que la millor forma d’aprendre és precisament començant a desaprendre.

 

“Igual que un jardiner treu els brots sobrants d’un arbre perquè les branques restants creixin millor, és bo que ens desprenguem de velles idees que no ens porten enlloc”

 

L’única vacuna contra una ment saturada i la falsa creença de què a una certa edat ja ho sabem tot és buidar, netejar i resetejar el nostre disc dur per tal de donar cabuda a un nou sistema operatiu. Igual que un jardiner treu els brots sobrants d’un arbre perquè les branques restants creixin millor, és bo que ens desprenguem de velles idees que no ens porten enlloc i ens obrim a les coses noves que ens arriben cada dia.

En aquest punt, sento que és bo que tornem a ser nens, que ens ho qüestionem tot i que recuperem l’essència que portem dins. Així potser ens adonarem que el “com ho fem” és més important que el “què fem” i d’aquesta manera ens puguem anar despertant del procés d’hibernació en el que moltes vegades sembla que estiguem submergits de forma permanent. O potser no.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *