Suplement

Sound and Vision

‘Avicii: true stories’

Solé
1 de maig de 2018

La notícia de la mort d’Avicii, divendres passat a Mosqat (Oman), va recórrer el planeta com una vibració sísmica: Tim Bergling (nom real del DJ suec) tenia només 28 anys i era un dels talents més excepcionals de l’electrònica comercial, reverenciat per gegants del gènere com David Ghetta o Tiësto, reclamat per Coldplay i Madonna, considerat un geni per un mite del pop com Nile Rodgers. Aquests dies Youtube va ple dels homenatges multitudinaris que se li estan fent a tot el món; fins i tot han sonat melodies seves a les campanes de la catedral d’Utrecht. Les circumstàncies incertes del succés afegeixen ombres en una figura que ja n’arrossegava moltes, sobretot des que va decidir retirar-se dels escenaris fa dos anys. Els motius que el van portar a desaparèixer del mapa quan estava vivint el somni en la seva expressió màxima els revela Avicii: true stories (Levan Tsikurishvili, 2017), magnífic documental que s’ha convertit, inesperadament, en homenatge pòstum a un artista que ja és llegenda.

Avicii va aconseguir èxit instantani als 21 anys gràcies al single Levels i, dos anys després, Wake me up i Hey brother el van convertir definitivament en superestrella; fins que es va retirar, la seva carrera va continuar creixent de forma meteòrica, igual que el seu tren de vida. El noi es va acabar cremant sobretot per tres factors: un ritme d’actuacions absolutament insà (durant set anys va fer una mitjana d’un concert cada 3-4 dies), la pressió d’una indústria i un públic que li exigien un èxit rere l’altre, i una salut que va anar empitjorant per tot l’anterior i per problemes greus amb alcohol.

El documental mostra tot això submergint l’espectador en el dia a dia privat d’Avicii durant els anys d’èxit i a través de testimonis del mateix artista, col·laboradors i amics. Avicii: true stories era un document llargament esperat pels fans, delerosos de saber els autèntics motius de la retirada de l’artista. Des de fa una setmana, però, la pel·lícula ha esdevingut tràgicament pertinent per motius de causa molt superior i demostra, un cop més, que l’estrellat és capaç de podrir tothom qui gosa tocar-lo. Podeu veure-la a Netflix.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *