Suplement

La (bona) vida

De copes i de dones

Lourdes Corominas
8 d'agost de 2017

Potser moltes dones van conèixer l’existència de les copes menstruals arran d’una notícia que les va posar de moda l’any passat quan, una moció del grup municipal de la CUP l’Ajuntament de Manresa, demanava que el servei d’informació i atenció a les dones informés dels mètodes alternatius de recollida de sagnat. Feia referència a les copes menstruals, a les esponges marines o a les compreses de roba enfront als mètodes coneguts i utilitzats per l’àmplia majoria de les dones (compreses i tampons). El debat però va derivar cap a una vessant probablement contraria a la plantejada inicialment en la proposta política: L’opinió contrària que moltes dones van fer pública argumentant que aquests mètodes podien suposar un retrocés pel què fa a la comoditat i a la higiene dels mètodes actuals (d’usar i llençar) i recordant els molestos mètodes utilitzats per les nostres àvies.

Partim d’aquesta premissa: La informació empodera. Saber de tots els mètodes haguts i per haver dóna la possibilitat de provar-los, i provar-los significa conèixer-los i conèixer el propi cos i, si es coneixen, es poden escollir o descartar. Això amb les copes menstruals i amb tot el que convingui.

Hi ha dones a qui els tampons no els van bé, els ocasionen molèsties, no poden utilitzar-los de forma continuada i es veuen obligades a utilitzar compreses, més incòmodes i que no permeten determinades activitats. Potser si haguessin sabut de l’existència d’altres mètodes alternatius i més naturals haurien pogut resoldre el problema. Hi ha dones que després d’un part han tingut complicacions i no poden retenir els tampons. Potser aquest inconvenient es resol amb una copa menstrual, que fa el buit dins del cos i no es desprèn. No son frivolitats, son problemes reals amb solucions reals. Potser hi ha dones que durant el dia els resulta molt més pràctic utilitzar els tampons, més fàcils de posar, treure i llençar, però a la nit no és aconsellable posar-se’n. La copa menstrual es pot utilitzar a les nits.

 

“Saber de tots els mètodes haguts i per haver dóna la possibilitat de provar-los, i provar-los significa conèixer-los i conèixer el propi cos i, si es coneixen, es poden escollir o descartar.”

Aquest mètode barat, sa i ecològic (no genera residus) també te inconvenients perquè resulta poc pràctic quan s’ha d’utilitzar en vàters públics on no hi ha una pica de lavabo molt a prop per a poder rentar la copa. Però aquest mètode hi és, existeix i pels interessos de les grans empreses de compreses i tampons pot suposar una amenaça. Pensem en el preu que tenen aquests productes i en els anys de vida fèrtil d’una dona. Són molts diners davant la compra d’una copa menstrual que ronda els 35 euros i que pot durar fins a deu anys. Els números es fan ràpid. Serà per això que no se n’ha parlat mai gaire d’aquest mètode? I si abans de dir si es antiquat o no haver de rentar i esterilitzar la copa menstrual deixem que les dones la coneguin, la provin, opinin, critiquin, l’utilitzin, combinin el seu ús amb els altres mètodes o la descartin?

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *