Suplement

Economia

El sector turístic busca culpables

Joan Carles Arredondo
27 de setembre de 2018

Les anàlisis sobre la temporada turística, encara en espera de dades més concretes sobre el mes d’agost, han donat al sector una nova oportunitat per mostrar la seva sensibilitat extrema. Malgrat que les dades no sempre són coincidents, en la majoria dels casos apunten a una reducció dels visitants i també de la facturació. Els anys de l’alegria han quedat enrere i, com que l’economia dels últims anys només es llegeix en termes de creixement brut, de seguida s’han fet sentir les veus més alarmistes.

El sector s’ha lamentat d’aquesta reducció que s’avalua aproximadament en un 5%, tot i que les pernoctacions en places de primer ordre com Barcelona encara han estat del 80%. En tot cas, és una reducció i de seguida han aparegut les anàlisis interessades que busquen les causes a tot arreu –sobretot en la política– menys dins del mateix sector. Apunten que la tensió política espanta els turistes i incrementa l’espiral que porta a penjar al moviment independentista tots els mals (si se’ls deixa, aquests opinadors arribaran a culpar l’independentisme de l’escalfament global). D’altres, en alguns casos representants independentistes, giren la culpa cap a l’Ajuntament de Barcelona i posen noms i cognoms (Ada Colau) al desencís turístic.

Sense menysprear les causes polítiques com a explicació del fenomen, donar la culpa a un tercer estalvia una necessària autocrítica. D’entrada, és convenient fer una lectura asserenada de les dades. Aquest any hi ha hagut un retrocés en les xifres de visitants perquè el 2017 es va arribar a un rècord històric que en bona part s’atribuïa –i ja passava des de feia anys– a l’existència de tensions, en aquest cas objectives, en mercats mediterranis com Egipte, Tunísia o Turquia. Feia anys que se’n parlava, però les dades venen a demostrar que el sector va fer ben poca cosa per retenir els visitants que buscaven Catalunya com a alternativa a aquests mercats. Aquest és un primer motiu d’anàlisi per als que vulguin obrir-se a alguna anàlisi que vagi més enllà de carregar culpes a tercers.

Hi ha també una tendència a llegir les dades en brut. Una obsessió per créixer en quantitat, que no sempre és la millor manera de créixer. L’atenció per les dades brutes de visitants ha restat atenció a una xifra probablement més significativa: la facturació. En termes econòmics és més remarcable la rendibilitat que no pas el volum i només des de la voluntat de carregar culpes i no d’afrontar els problemes es pot prendre el nombre de visitants com la principal dada a analitzar.

Més enllà de tensions polítiques, que és un element més a tenir present, Catalunya ha tingut durant els últims mesos altres fronts d’atenció que arrenquen amb els atemptats de Barcelona i Cambrils (potser és una casualitat estadística però les demarcacions de Barcelona i Tarragona són les que haurien reduït més el nombre de visitants) i que tenen continuïtat en polèmiques de sectors molt relacionats amb el turisme com el del taxi. Sense deixar de banda altres conflictes en un aeroport com el del Prat, encara mal comunicat amb el centre de Barcelona, amb unes cues quilomètriques provocades per una reivindicació laboral l’any passat, i una companyia que hi opera en règim gairebé monopolístic com Vueling, que no està oferint precisament un servei modèlic.

A l’hora d’analitzar els motius del comportament d’un mercat com el turístic es fa difícil fixar-se en una única variable i els motius són prou diversos com per conformar-se amb una primera explicació per tranquil·litzar la consciència. El mateix sector que reclama atenció perquè representa una porció molt notable del PIB i de l’ocupació global del país (un 11% i un 13%, respectivament) hauria de prendre consciència també de la seva importància per fer un exercici d’introspecció. Es poden millorar les condicions en què es presten els serveis? S’ha sabut estar atent als canvis de tendència? S’ha pres consciència que altres mercats han sabut fer-se atractius més enllà de les estades concertades amb tour-operadors per portar visitants que busquen el trinomi sol-platja-sangria? S’ha estat més atent al volum que al marge? Són qüestions que, potser, serien un punt de partida per bastir un model turístic. La base per aconseguir un sector amb bases més sòlides.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *