Suplement

Alegria interior

Evolució de la PNL

Jordi Soler
21 d'octubre de 2018

Doncs sí, viatjar amb tren em dona temps per llegir, badar, conversar, dormir o per consultar el telèfon, i sempre que puc busco una butaca que em permeti seure enfocat cap al davant, ja que per alguna estranya mania seure d’esquena a la direcció del tren m’inspira una sensació de retrocés que no m’acaba de fer el pes.

Així i tot, si el viatge és metafòric i em deixo hipnotitzar per la pantalla del meu mòbil puc retrocedir en el temps per les vies de la tecnologia i recordar que aquest petit ordinador amb telèfon incorporat que em connecta amb tot el món i que porto sempre al damunt no fa pas gaire més de 10 anys que m’acompanya, i si a aquests 10 anys n’hi resto 10 més em situo a finals dels noranta, en què tenir correu electrònic i accés a internet era cosa de gent privilegiada. Seguint el meu viatge imaginat i retrospectiu fins a mitjans dels vuitanta puc visualitzar els primers ordinadors personals com un article de luxe que només es poden permetre algunes empreses. Finalment, i per rematar el viatge, encara retrocedeixo 10 anys més i arribo a l’estació dels setanta, on tota la tecnologia que hi ha al meu abast es redueix a la que pugui presenciar en una pel·lícula de ciència-ficció i a la calculadora de piles del meu germà gran. Déu n’hi do, per a algú nascut al segle XXI aquest relat deu semblar un viatge a la prehistòria.

Si decideixo invertir la direcció cronològica de la meva fantasia ferroviària i pujar al tren de la programació neurolingüística puc imaginar-me en aquesta mateixa estació que representa els anys setanta el Richard Bandler i el John Grinder com inicien els seus primers treballs en el camp de la PNL. La ment cognitiva és la principal protagonista i el llenguatge net, el comportament i les metàfores són alguns dels aspectes que més es treballen durant aquests primers anys. La teràpia Gestalt de Fritz Perls, el llenguatge hipnòtic de Milton Erickson i la teoria sistèmica familiar de Virginia Satir són modelats per tal d’entendre què provoca que obtinguin tan bons resultats en comparació amb la resta d’especialistes del seu sector.

El viatge continua i arribem a mitjan anys vuitanta, quan ja no és suficient tractar les conductes i capacitats, sinó que cal tenir en compte aspectes més profunds com les creences i els valors de les persones per tal d’arribar a gratar més endins. Treballar amb la línia de temps ens permet transformar empremtes del nostre passat ja oblidat, integrar les parts internes en conflicte ens pot ajudar a descobrir les nostres polaritats i alinear els nivells neurològics ens equilibra els aspectes que puguem tenir més descompensats. Tot plegat ens acosta a la següent estació, la dels anys noranta, on ja es parla de la tercera generació de la PNL. A partir d’aquest punt l’atenció ja es dirigeix cap a la identitat i cap a una visió molt més àmplia on saber escoltar la part somàtica és essencial per poder avançar en les aplicacions generatives i sistèmiques que caracteritzen aquesta etapa. La seva aplicació ja no es limita a la interacció amb individus, sinó que s’enfoca al treball amb equips, organitzacions i sistemes majors on el guió es pot anar escrivint a mesura que es va avançant.

El tren està en marxa i no sé què hi haurà a la següent parada però tinc una sensació al cos que em diu que anem ben encarrilats. Deixem-nos sorprendre.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *