Suplement

Llibres

Fent surar la història de les dones

Dolors Altarriba
16 d'octubre de 2017

Teresa Moure és una autora gallega que escriu en gallec. És lingüista i ha escrit moltes obres d’assaig, algunes en relació amb la llengua. També ha escrit novel·les, tres, totes en gallec. D’aquestes, la primera que va fer i que va ser un èxit és Herba d’enamorar, en la traducció en català. De les altres dues no hi ha, per ara, traducció al català, tot i que sí al castellà. Herba d’enamorar, però, és una interessant novel·la que tot i que se suposa que és ficció es fa veritat als ulls del lector perquè, de fet, parteix d’uns fets reals.

Al llibre s’hi relata la vida de tres dones que tenen un punt en comú: el filòsof Descartes, que serveix de pretext per anar desgranant la vida d’Hélène Jans, una bruixa i amant del filòsof amb qui va tenir una filla; Cristina de Suècia, una dona que va abdicar perquè no volia tenir fills, i Einés Andrade, una dona dels nostres temps (o sigui de fa deu anys, perquè la novel·la està publicada el 2005), que escriu una tesi doctoral sobre la vida privada de Descartes.

Amb el bagatge de l’autora, també filòsofa, ja es veu que no és un llibre fàcil. I és que el fil conductor és un bagul ple de records d’Hélène que descobreix Einés i això conforma una mena de puzle on s’hi poden trobar pinzellades d’assaig, d’epistolari, de versos, apunts acadèmics i la mateixa narració novel·lada pel que fa al gènere, però també té una qualitat literària important. I pel que fa al que hi passa, hi ha d’una banda una revisió crítica del paper que la història ha donat a la dona i per tant reivindica la figura de la dona, i lligat amb això, la importància del coneixement i el que tenen també aquestes dones del llibre. Per exemple, els que té Hélène al voltant de les herbes i les propietats d’aquestes sobre el cos humà i en especial sobre el cos de la dona en una època com el segle XV. Suposo que d’aquí ve el fet de ser bruixa. També hi té cabuda la dicotomia cos-ment com dues concepcions vitals. Per tant, hi trobem una dosi filosòfica important.

Encara que sigui un llibre de fa més de 10 anys, diria que la temàtica és encara molt recent i interessant. Precisament en un moment en què es torna a reivindicar la filosofia, el pensament i que toca no deixar-se arrossegar com un ramat. I una cosa més: les tres històries de les dones tenen capítol únic per a cada una d’elles que fa que el fil sigui més fàcil de seguir i que puguis dedicar una estona a cada una d’elles.

 

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *