Suplement

L'entrevista

Ferran Martínez: “La misèria crida la misèria”

Jordi Vilarrodà
5 d'octubre de 2018

La Xarec (Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa) va néi-xer fa 5 anys com a col·lectiu de restaurants que treballaven amb criteris ètics. Aquesta setmana han fet un nou pas, per agrupar tota mena d’empreses d’hostaleria, encara que no siguin cooperatives. En un món ‘low-cost’ i qüestionat per les seves pràctiques socials com és el del turisme, la Xarec vol ser una veu alternativa. Ho explica el seu coordinador, Ferran Martínez (Sabadell, 1977).

La primera pregunta potser és molt bàsica, però necessària per a molta gent que no us coneix: què és la Xarec?
Des de l’any 2013, hem estat un espai de trobada de cooperatives que ens dediquem a la restauració, i que entenem la nostra activitat econòmica com un projecte de transformació social. Anem més enllà del propi negoci i també de l’etiqueta sostenible. Ara passem a una segona dimensió: som una cooperativa de serveis. Oferim serveis a les associades, amb dos objectius: ser visibles i ser viables.

Ara obriran les portes a qualsevol sector de l’hostaleria…
Entrarem en el sector de l’hostaleria, que és germà de la restauració. Tots dos estan en boca de tothom, perquè les pràctiques depredadores que hi ha al seu entorn estan provocant un col·lapse. Nosaltres volem ser la part activa, des de la iniciativa privada, que ofereix una alternativa a aquest model.

Per formar part de la Xarec, ara no caldrà ser cooperativa. Renuncien a un dels seus principis?
Som ambiciosos. Teníem un projecte que ens limitava perquè les empreses de la Xarec havien de ser cooperatives de treball. La cooperativa té uns grans valors propis, pels seus principis democràtics i d’igualtat, ho defensem i, de fet, ens constituïm en cooperativa de serveis. Però no és l’única fórmula vàlida. Hi ha iniciatives potents, que fan la seva activitat de manera molt responsable, però que no són cooperatives, i seran benvingudes a la Xarec. No els podem excloure pel simple motiu de la fórmula jurídica. Hem superat el paradigma del cooperativisme, com han fet altres espais de l’economia solidària els últims anys. Compartim una idea: no tenim el benefici econòmic com a objectiu principal de l’empresa, sinó que posem les persones al centre dignificant la seva feina.

Què demaneu als associats a la Xarec. O millor dit, si vaig a un lloc amb segell Xarec, què he de saber que compleix?
Hem fet un decàleg en què animem les entitats a seguir, en el que marquem la línia ètica. Hem entès que un segell era una eina fonamental per validar-nos com a projectes que complim unes condicions ètiques i de gestió. El segell fa de filtre per a qui vulgui entrar, però partim de baix, no volem excloure ningú. Sí que hi ha uns mínims, unes línies vermelles que s’han de respectar i que estan estipulades. Són molt poques, però són fonamentals. Demanem només un 20% de valoració, perquè aquelles iniciatives que tinguin la voluntat de ser part d’una economia amb més valor s’hi puguin sumar.

Parlem de qüestions com els salaris dels treballadors, la relació amb els proveïdors, la sostenibilitat…?
Es consideren 210 criteris. Hi ha de tot: la part econòmica, la mediambiental, la social… La diferència respecte a altres segells és que ens fixem en la qualitat del treball i en la vessant econòmica transformadora que tinguin els projectes. Treballar amb banca ètica, amb assegurances ètiques, ser soci de Som Energia, intercooperar, formar part d’altres xarxes… tot això es valora positivament. És una diferència que ens distingeix d’altres segells que es fixen més en la proximitat de les compres i dels proveïdors.

“El rendiment d’una empresa és necessari per aconseguir un salari digne per als seus treballadors”

Les vostres empreses associades (o potser hauria de dir entitats)…
No, no! És correcte, dir empreses. Hem d’aprendre a dir-nos empreses. El rendiment d’una empresa és necessari per aconseguir uns salaris dignes per als seus treballadors. En això també volem fer un pas endavant i superar certs tabús que al final ens porten a tancar-nos portes per no practicar el llenguatge del benefici econòmic com a únic objectiu. Volem tenir sous dignes, que dignifiquin la nostra feina.

Doncs tornem-hi: la relació de les empreses de la Xarec amb el seu entorn, quina ha de ser? Ara s’acusa el turisme de ser un factor de distorsió d’aquest entorn.

Una de les principals línies d’acció nostra és aquesta. Proveir-nos d’allò més immediat que tenim. Donar-nos economia els uns als altres.

I els consumidors, hem d’acceptar de pagar una mica més per segons quins serveis si volem gaudir de més qualitat?
És molt difícil, perquè sabem que vivim en una societat on el preu ho marca tot. I nosaltres som aquí, justament, per discutir això: hem de canviar la idea que cada nucli familiar té uns recursos amb els quals hem de fer el màxim de coses possibles. Potser hem de sortir només un dia a sopar en lloc de dos, però sabent que el pagès que ha posat els productes per aquella amanida, el ramader que ha criat els vedells o el cambrer que et serveix l’àpat poden tenir una vida digna amb la seva feina. Hem de trencar la cadena de la precarietat a què ens porta la filosofia low cost, i que només porta a més precarització, i a subestimar els llocs de treball.

Però la gent té uns sous cada vegada més baixos. I el low cost els permet estirar una mica més el poc que guanyen…
La misèria crida la misèria. Li posaré un exemple ben fàcil. En el meu sector –jo porto un alberg– hi ha empreses que són fundacions, i com a tals tenen beneficis fiscals. Però les condicions laborals que tenen són absolutament precàries. Quan una família va a fer una reserva a un alberg, el primer que es mirarà serà el preu, en termes generals. Jo li podria dir que el nostre preu és una mica més alt, però no gaire diferent al d’aquestes fundacions, perquè el capdavall no te’n pots allunyar gaire. Una de dues: o agafem les regnes de les nostres vides i considerem l’economia del veí igual que considerem la nostra, i per tant la respectem, o anem cap a una societat on serem esclaus del capital i només imperaran les grans empreses, enmig d’una societat empobrida.

Treballeu en un sector on la precarietat i el low cost és gairebé la norma. Costarà fer-hi forat.
No en som aliens. Ho patim, fins i tot en espais d’autogestió com els nostres. Volem ser un punt d’inflexió, i anar a buscar la sensibilitat dels consumidors en aquest punt. Visibilitzar els espais on garanteixis que fins a l’últim euro que t’hi deixis tindrà un sentit ètic. Aquesta és la nostra aposta i la nostra lluita: treure el cap allà on mana Airbnb o Booking, i la mal entesa economia cooperativa. Serem la contrapart, discutirem l’establishment de la indústria hostalera i turística. Recorda una roda de premsa de fa un parell de mesos, a Barcelona, amb empresaris que parlaven dels beneficis del turisme?

Sí, més o menys. El president del Gremi d’Hotels, Jordi Clos, es queixava de la pèrdua de qualitat del turisme…
I criticava l’acció política que pogués limitar la iniciativa empresarial. Nosaltres qüestionem això. Som crítics, millor dit, som autocrítics amb la indústria turística. No som negacionistes, eh? Seria estúpid per part nostra. Creiem que el turisme és una activitat molt saludable, però que ha de tenir uns límits, i aquests s’han de posar. El respecte al veïnatge i a l’entorn és fonamental. Miri, jo visc en un poble del Bages, a Mura, on potser més del 90% de la població que hi fa economia viu del turisme. No el podem negar: ens permet viure on vivim, però hem de fer les coses bé per no saturar Mura, perquè hi hagi tranquil·litat, perquè la gent que ve ens respecti pel que som i com som.

Em parla d’un poble petit. Però en llocs com Barcelona, on justament s’estan veient els problemes col·laterals que porta el turisme, la Xarec hi pot fer forat?
Si, i tant. Tenim alguns associats a Barcelona, que estan preconitzant alternatives al turisme massificat. Un d’ells és el Jam Hostel, un alberg. I sap què fan? Limiten les sortides en bicicleta dels seus hostes, que han de sortir en grups de vuit persones com a màxim, per no col·lapsar l’espai públic. Això és revolucionari, i respon a la reflexió ètica d’una entitat que vetlla pel benestar del seu barri. Aquesta és la diferència! És on hem de posar l’accent en una ciutat que és de les més col·lapsades del món pel turisme.

Vostès crearan un segell, que sigui visible quan entrem a un establiment? I aquest segell, creieu que hauria de tenir un reconeixement per part de l’administració?
El tenim. És un segell propi de la Xarec. Hi haurà una avaluació d’aquest segell, a través de persones que s’hi dedicaran professionalment i s’auditarà que les pràctiques de les entitats que el tenen corresponguin als nostres principis. No tenim clar que l’administració n’hagi de ser part, perquè he conegut algunes experiències que no han estat del tot satisfactòries, sempre sembla que vagin un parell de passes enrere.

Però cal que la gent el conegui i el reconegui, aquest segell. Si no, no servirà de gran cosa…
És una de les feines principals. És una eina fonamental, però hi ha d’haver una tasca de comunicació al darrere. En el nostre pla estratègic i de viabilitat preveiem incorporar dues persones, una de les quals farà comunicació comercial. És a dir, esbombar què és la Xarec, i que arribi als quatre cantons dels Països Catalans.

Us plantegeu aquest àmbit geogràfic, per a la vostra actuació?
Forma part de l’ADN de la Xarec des de la seva creació. Primer hem d’articular els projectes que tenim a la vora, a comarques de Barcelona, que és on neix la Xarec. Tenim alguns projectes a Lleida i Tarragona, a Girona hem de fer feina encara. Un cop ho tinguem, anirem més enllà. Ja n’hi ha que s’hi han interessat.

Ara mateix, quants sou?
A Vic, on vàrem fer l’assemblea aquest dilluns, es van reunir 14 projectes. Esperem lligar-ne més d’aquí a final de mes. La gent del Col·lectiu Ronda, que ens ha acompanyat per fer el projecte de viabilitat, ens diu que hem estat molt garantistes. Vam fer una previsió inicial de començar 10 associats, però l’objectiu és que l’any 2022 siguem entre 50 i 60. Tant de bo siguem més, perquè la Xarec és una cooperativa de serveis, i el que ens enriqueix és tenir una bona base. Així també podrem ser un actor davant de l’administració, i de la indústria. Però per damunt de tot, pretenem millorar l’eficiència dels nostres projectes i, per tant, ser molts.

Ara volen fer una central de compres i una de reserves…
Encara no l’hem articulada, la de compres. Se’ns fa gran, perquè és un altre sector. Tenim diferents convenis amb entitats que, com que representem un volum de compra important, ens atorguen avantatges. A banda d’això, s’està posant en marxa la central de reserves a través de la nostra web. Volem arribar a tenir una aplicació que faciliti la reserva en els nostres establiments. És un servei més que prestem, pel qual cobraríem una petita comissió als associats, que ens servirà per mantenir la Xarec. Voldríem no haver de dependre de subvencions. L’altra font d’ingressos és una caixa regal, i una tercera és la formació, que per a nosaltres és cabdal, una línia estratègica: formació adient als interessos dels nostres associats.

Tot això acaba depenent d’una decisió del consumidor. Hi ha la massa crítica de consumidors que us permeti tirar endavant?
No som conscients de l’arma potent que és el consum, i la tenim a les nostres mans. La fem servir cada dia. Segurament, és una arma més potent que el vot. Hem de valorar què consumim i com ho consumim. Per sort, a Catalunya el volum de cooperatives de consum és molt alt.

  • Compartir