Suplement

Alegria interior

Ikigai

Jordi Soler
29 de maig de 2018

Quan sento la paraula saviesa fàcilment em ve al cap la imatge d’un mestre vellet que comparteix els seus coneixements amb un grup de gent més jove al seu voltant que l’escolten atentament. Sento que el respecte, les paraules justes i encertades, l’absència d’ego, la capacitat d’escolta, la senzillesa i tot un seguit de mostres de talent podrien definir el meu model de persona sàvia. També he après que la saviesa va molt més enllà de la intel·ligència o l’acumulació de coneixement i sobretot, el que és més important, és que aquesta virtut està a l’abast de tothom que la vulgui acollir.

Moltes de les persones centenàries de l’illa japonesa d’Okinawa no tenen cap inconvenient en compartir el secret de la seva saviesa. No només arriben a assolir edats molt avançades, sinó que, a més, ho fan en un bon estat de salut. Quan se’ls demana quin és el motiu de la seva longevitat ells responen que simplement segueixen el seu ikigai, o, dit d’altra manera, “la seva raó de ser”.

Per entendre realment que és l’Ikigai només ens cal observar els seus bons hàbits. Si ens posem a la seva pell i fem un dels seus recorreguts diaris possiblement ens adonarem que no parem la nostra activitat en tot el dia però que ho sabem portar amb un ritme adequat i sense corredisses. Dedicarem temps a escoltar les necessitats dels membres més vulnerables de la nostra comunitat i ens interessarem pel seu benestar. Cuinarem i menjarem com si es tractés d’un ritual sagrat, possiblement fent servir part dels aliments que nosaltres mateixos estem cultivant en el nostre hortet sense oblidar la part més important, menjar sense saciar-nos del tot. Al llarg del dia trobarem una estona per fer exercici moderat o alguna activitat física que no ens esgoti però que ens ajudi a renovar les idees i ens enforteixi. Saludarem i regalarem somriures a tothom que passi pel nostre davant i ens connectarem amb la natura sempre que ens sigui possible. Visitar el mar, la muntanya, el nostre raconet natural, tot s’hi val. Serem generosos amb les mostres de gratitud, i no només amb les altres persones; també donarem les gràcies als aliments, al sol, a la pluja i a tot allò que sentim que ens aporta riquesa a la nostra vida. D’aquesta manera tan senzilla prendrem consciència de tot el que ens envolta i sabrem viure en tot moment el present d’una forma més plena. Al final del dia sabrem que estem seguint el nostre ikigai, que estem complint la nostra missió de vida i que tot té una raó de ser que dona sentit a cada nou despertar.

D’alguna manera, aquesta breu pel·lícula mental m’amplia la imatge de saviesa que tenia abans. Ara ja no veig la figura d’un home savi al mig de la multitud atenta. Ara em veig a mi com a alumne a la ciutat d’Ogimi, a l’illa d’Okinawa, envoltat d’una multitud de savis.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *