Suplement

Ens ha agradat

La calçotada, foc i tradició

Cuina Cinc | Fina Comas
13 de març de 2018

A finals del segle XIX, un pagès de Valls, Xat de Benaiges, va posar a coure una ceba directament al foc i en veure que era bona, va decidir acompanyar-la d’una salsa anomenada salvitxada. Aquest és l’origen dels calçots, tal com explica Fina Comas al blog Cuina Cinc. Amb el temps, la festa associada a aquesta hortalissa, coneguda popularment com a Calçotada, s’ha convertit en una de les festes col·lectives més grans i exportables de Catalunya. Tot i néixer a les comarques tarragonines, la festa ha aconseguit seguidors en altres territoris de la Península, a països europeus com Holanda o Bèlgica i, fins i tot, als Estats Units i al Japó.

“El calçot, el porró i els castells, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Surten de la terra i em fan mirar el cel” (Bigas Luna)

La calçotada podríem dir que forma part de la cuina antiga i ancestral, on el foc formava part de la vida a pagès. Encara que els temps hagin canviat, el foc segueix molt arrelat a la nostra cultura i s’associa a solsticis i a moments festius com Nadal, les Falles, les fogueres de Sant Joan o el rom cremat de les Havaneres, etc. D’aquesta manera, la calçotada també és una festa que està lligada al foc i que segueix el calendari, ja que la temporada s’inicia en els mesos de l’hivern i s’allarga fins ben entrada la primavera.

Per fer la salsa on se suquen els calçots es necessiten tomàquets escalivats, avellanes, ametlles, la polpa d’una nyora, un bitxo, alls, oli, vinagre, pa. Es passa pel minipimer fins que queden tots els ingredients barrejats de manera homogènia. Tradicionalment es feia amb el morter.

Consulteu aquí la recepta sencera.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *