Suplement

Ets i uts

No obstant…. o No obstant això?

CNL Osona
8 de maig de 2018

Aquesta locució adverbial es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això, és més habitual en els registres formals. Per exemple:
Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l’examen.
No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
Li vaig dir que s’ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.
En registres formals també es fa servir no obstant com a locució prepositiva, i llavors va seguida d’un sintagma nominal amb article definit (el, la, els, les), d’una oració introduïda per que o d’una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat:
No obstant l’ordre de la jutgessa, l’home va continuar sense pagar el lloguer.
L’Ajuntament executarà el projecte, no obstant que els veïns no hi estan d’acord.
No obstant haver arribat a temps, no ens van deixar entrar.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *