Suplement

Ets i uts

Encara que ens sembli estrany, dins l’antroponímia catalana són molts els noms de persona que tenen l’origen en un nom grec. La difusió del cristianisme dins el món romà va comportar també l’adopció de molts noms hebreus i grecs, popularitzats a través de la Bíblia i de la devoció als sants de la nova religió. […]


Ets i uts

Aquest mot el trobem en el Diccionari de la llengua catalana amb un sentit ben precís: ‘incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat’. Cal dir que a la comarca d’Osona i a d’altres llocs del nord-est es pronuncia ben sovint xargai o xaragai, fent ús de la iodització. […]


Ets i uts

Uns quants rius de Catalunya tenen noms d’origen preromà. Com que provenen de llengües molt allunyades de la nostra, moltes vegades se’ns escapa el significat que tenen. El nom Ebre, per exemple, sabem que és un nom ibèric, però què vol dir Ebre ens és encara desconegut. El mateix passa amb el nom Ter (documentat […]


Ets i uts

La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona tres significats per al substantiu llàntia. Per una banda vol dir ‘taca, especialment d’oli o de greix’, però també es diu llàntia d’un ‘aparell que té un dipòsit on es posa un líquid combustible i una metxa immergida en el líquid […]


Ets i uts

És una d’aquelles paraules que s’han sentit molt a la nostra comarca i que amb el pas dels anys han anat desapareixent. I cal dir que no és exclusiva d’Osona, també s’utilitza o s’utilitzava a gran part del nord-est del Principat, de la Selva a la Cerdanya, i també al Maresme. Es recull en el […]


Ets i uts

Els noms dels nostres rius, igual com passa amb els topònims, tenen orígens ben diversos. És lògic pensar que si la base del català és el llatí hi ha d’haver també hidrònims d’origen llatí en la nostra geografia. El riu Llobregat, per exemple, prové del llatí clàssic ‘rubricatus’, probablement pel color roig terrós (en llatí […]


Page 1 of 612345...Last »