Suplement

Sound and Vision

‘The artist is present’

Solé
25 de setembre de 2018

Marina Abramovic s’autoanomena l’àvia de la performance i ningú li discuteix. Perquè la trajectòria d’aquesta veterana del gènere és extraordinària: durant més de 40 anys, Abramovic ha explorat la relació entre l’artista i el públic, els límits del cos i les possibilitats de la ment a través de performances increïbles, tant per la reflexió que hi ha al darrere com per la posada en pràctica. Una de molt coneguda i aterridora és Rhythm 0 (Ritme 0, 1974), en què l’artista va col•locar sobre una taula 72 objectes que el públic podia utilitzar com volgués sobre ella durant sis hores, entre ells unes tisores, un ganivet, un fuet, una pistola i una bala. Al principi els assistents actuaven de forma tímida però de mica en mica es van anar tornant més agressius: li van tallar la roba, li van clavar espines de roses a l’estómac, li van apuntar al cap amb la pistola, etc. “L’experiència que vaig aprendre va ser que si es deixa la decisió al públic, et poden matar”, va dir l’artista. Si teniu ganes de descobrir el món d’aquesta dona singular, una magnífica manera de fer-ho és el documental The artist is present, dirigit per Matthew Akers i Jeff Dupre el 2012.

La pel·lícula té com a fil conductor la preparació i realització de l’exposició retrospectiva del mateix títol que Marina Abramovic va fer al Museu d’Art Modern (MoMa) de Nova York el 2010. Intercalat amb aquest relat hi ha el de la trajectòria artística de la protagonista des dels seus inicis, posant èmfasi en les seves creacions més rellevants; algunes posen els pèls de punta. El títol de la retrospectiva del MoMa no podia tenir un títol millor: es diu The artist is present perquè, a diferència de la immensa majoria d’exposicions, l’artista hi és en carn i ossos en tot moment. Marina Abramovic realitza una performance durant totes les hores d’obertura del museu, cada dia durant els dos mesos i mig que dura l’exposició. Ho heu llegit bé. Seria una proesa per qualsevol, però especialment per una dona que en aquell moment ja tenia 65 anys. No us revelaré què fa, però és d’una senzillesa i una èpica que et desarmen, i hi ha moments que el terratrèmol que arriba a desfermar una acció aparentment tant mínima resulta difícil de creure.

Busqueu-lo per la xarxa. Us emocionarà.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *