Suplement

Cinema

‘1917’, l’inframón de les trinxeres

Joan Millaret Valls
31 de gener de 2020

Flamant guanyadora del Globus d’Or a millor pel·lícula i millor director, 1917, del britànic Sam Mendes, arriba ara als cinemes. El director d’American Beauty (1999) o Skyfall (2017), responsable també del guió al costat de Krysty Wilson Cairns, ret homenatge al seu avi, destinat al front europeu durant la Primera Guerra Mundial. 1917, un esplendorós i alhora íntim film bèl·lic, està ambientat en la guerra de trinxeres europees en sòl francès i protagonitzat, bàsicament, per dos soldats de les tropes britàniques que reben l’encàrrec d’una missió impossible.

Un pla-seqüència inicial segueix els dos protagonistes i amics –Schofield (George MacCay) i Blake (Dean-Charles Cahpman)–, des d’un prat al fangar de la trinxera. El pla-seqüència tracta d’un moviment de càmera de seguiment que arrossega els dos nois i l’espectador de la pau i el recés en un entorn bucòlic natural a l’espai frenètic i dolorós de la guerra. Els dos companys rebran l’encàrrec de dur un missatge urgent a un regiment, on es troba també el germà d’un d’ells, que es disposa a atacar les posicions de les tropes alemanyes. El missatge ordena aturar l’ofensiva aliada, ja que l’alt comandament ha comprovat que, en realitat, tot ha estat un parany estratègic dels alemanys per agafar posicions i fortificar-se. Es tracta d’una missió suïcida per evitar la massacre del regiment sencer i serà una missió a peu i a contrarellotge.

Aquests missatgers de l’impossible hauran d’endinsar-se en terra de ningú sortejant tota mena d’entrebancs. Un trajecte inhumà i sacrificial equivalent a una mena de descens a l’inframon. Un itinerari marcat pels cadàvers oblidats, els cràters de les bombes, les filferrades, les trinxeres abandonades, granges en desús o poblets destruïts, sempre amb perills i trampes mortals i impensables.

Aquest trajecte improbable esdevé una experiència immersiva gràcies al fet que tot el film ha estat rodat en un immens pla-seqüència, encara que amb previsibles trampes, perfectament cosides sense que es noti gaire, i donar així aparença de continuïtat ininterrompuda. 1917 és un film de guerra presidit pel subjectivisme, l’experiència individual de la guerra, a partir del moment que un dels dos quedarà descavalcat de la missió, amb moments de pura al·lucinació com l’esmentat poblet en runes que sota el foc de l’artilleria, les bengales o els incendis, esdevé un passatge fantasmagòric, dantesc, quasi apocalíptic.

Un film de guerra sobre l’heroisme i el sacrifici personal que no busca grans discursos ni sermons però en què predomina una atmosfera de temps suspès i dilatat, en què prevalen sensacions de deambulació i vagareig, com si hom visqués una espècie de trànsit, d’estat sense consciència, de buit sensorial. Una extraordinària feina en la realització de Sam Mendes que compta amb un fenomenal treball fotogràfic de Roger Deakins i d’interpretació dels dos protagonistes.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *