Suplement

Economia

Aranzels aeris al camp

Joan Carles Arredondo
2 de novembre de 2019

L’onada de proteccionisme, sota el lema “America First”, de l’inquilí de la Casa Blanca, Donald Trump, passa per sobre d’una colla de productes agraris europeus –també catalans– en una carambola sorprenent que arrenca dels ajuts de la Unió Europea a la seva indústria aèria. El camp, els pagesos, es converteixen en una mena d’ostatges de la guerra comercial que té com a personatge principal Trump, un president escollit paradoxalment com a candidat d’un partit que fa gala del màxim liberalisme en matèries com la possessió d’armes.

L’origen de la paradoxa dels aranzels és la mateixa resolució de l’Organització Mundial del Comerç, que ha permès que la compensació que els Estats Units mereixen per la competència deslleial que suposa que la Unió Europea subvencioni amb préstecs amb interessos per sota dels de mercat el seu fabricant aeri Airbus sigui la imposició de taxes suplementàries a qualsevol producte procedent d’Europa. Conscient que una bona part de la bossa de vots li arriba des del camp, Trump ha decidit posar traves a la producció agrària europea.

En el cas de l’Estat, la repercussió estimada frega els mil milions d’euros. Com que en la llista de productes inclou les olives i el seu derivat estrella, l’oli, la zona més perjudicada serà Andalusia i la repercussió que es calcula per a Catalunya és de 26 milions d’euros. Poca cosa en comparació amb els 1.000 milions de tot l’Estat, però de ben segur que una repercussió intensa per als productors, sobretot els més petits, que venen productes (oli, embotits, vi…) als Estats Units. Pagesos que paguen els plats trencats de la connivència dels governs amb els productors d’avions. Les queixes que han elevat els representants de la pagesia són ben justificables.

Els aranzels s’imposen ara a causa d’una batalla antiga que mantenien la Unió Europea i els Estats Units des de 2004. A Europa, es van concedir ajuts a Airbus, un fabricant gestionat a través d’un consorci del qual formen part l’Estat espanyol, França, Gran Bretanya i Alemanya, que perjudicaven el fabricant nord-americà Boeing. El que ha determinat ara l’Organització Mundial del Comerç és que els Estats Units tenien raó en la reclamació que això li dona dret a imposar aranzels per una quantitat equivalent al perjudici: 7.500 milions d’euros l’any.

En paral·lel, està pendent de resoldre’s una altra decisió de la mateixa organització que donava la raó a la Unió Europea perquè els Estats Units també van concedir ajuts a Boeing i no és gens descartable que la rèplica europea sigui ara cobrar-s’ho també amb aranzels. Tot plegat no faria altra cosa que agreujar una guerra comercial en la qual Trump hi té la mà trencada. Només s’ha de veure la relació comercial tensa que manté amb la Xina.

En un context de globalització com l’actual, una guerra comercial té moltes opcions d’acabar provocant molts damnificats. Els pagesos ja saben quin pa s’hi dona, perquè si no hi ha un canvi d’escenari força impensable en les converses que han de mantenir els Estats Units i la Unió Europea en els propers dies, tindran dificultats afegides per exportar els productes. Els importadors americans hauran de pagar un 25% més per l’oli d’oliva, pels embotits, o pels vins –per citar alguns exemples– i probablement no els sortirà a compte fer l’operació. Els fabricants d’avions i de components aeronàutics també es veuran damnificats (curiosament, menys: els aranzels són només del 10%). Però, en definitiva, qui en pot acabar sortint més escaldada és la ciutadania en general: els productes s’encariran i els acabarà tocant de rascar-se la butxaca.

I, també, en un context de globalització com l’actual, l’efecte econòmic és devastador. Quan les empreses tenen menys mercat per vendre, acaben produint menys i això comporta menys feina i més risc d’acomiadaments. També menys ingressos, menys beneficis i menys impostos derivats d’aquests beneficis. El proteccionisme s’acaba girant en contra dels que el promouen, per més que l’efecte a curt termini sembli enlluernador, a la vista dels excel·lents resultats de l’ocupació als Estats Units.

El resultat de tot plegat és que els grans perjudicats acaben sent els consumidors. Primer, perquè uns ajuts irregulars dels estats a fabricants d’avions són recursos que els mateixos estats no han destinat a serveis ciutadans o a l’estat del benestar. I, després, perquè els productes se’ls encareixen i el cercle viciós que s’engega per a l’economia els acaba caient a sobre.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *