Suplement

Reportatge

Art i vida a les parets de Granollers

Josep Villaroya
11 de maig de 2019

“Li ha donat vida al bloc. És fantàstic. Ha quedat molt bonic.” Encarna Gutiérrez té 53 anys i viu al barri de Can Bassa de Granollers des que tenia 8 anys, quan va arribar-hi amb la seva família des de Campdevànol. És una de les veïnes dels 114 habitatges de les tres escales de l’edifici de 10 plantes del carrer Pallars, cantonada amb Maria Aurèlia Capmany, on l’any 2017 els artistes francesos Zoer & Velvet van fer dos grans murals de 35 metres d’alçada en una paret mitgera. “Ens ho van proposar des de l’Ajuntament i la gent hi va estar d’acord, tot i que, quan van veure el dibuix, a alguns no els va agradar, però jo crec que ha quedat molt bonic.”

L’obra de Zoer & Velvet forma part del projecte Murs que parlen, que es va posar en marxa l’any 2014 impulsat per l’Ajuntament dins del Pla de Paisatge Municipal i d’acord amb els treballs de la Comissió de Patrimoni. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per part d’artistes de reconeixement internacional. La iniciativa va sorgir de la constatació que les parets mitgeres són un element característic del paisatge urbà, però sovint no són considerades elements de l’espai públic. “Aquest element vertical, de gran impacte visual ciutadà, és susceptible de ser reapropiat i habitat pels ciutadans mitjançant accions artístiques que dialoguin amb l’horitzontal de la ciutat, el territori i el teixit comunitari”, diu Jaume Casacuberta, de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Granollers.

Des dels inicis, Murs que parlen ha impulsat una o més intervencions per any, però va més enllà de la mera expressió artística dels autors. Va lligat a un projecte educatiu i comunitari a partir de l’oportunitat que significa la modificació d’una paret que forma part del paisatge quotidià. Els propietaris de l’immoble que serveix de suport a la creació i el teixit associatiu de l’entorn col·laboren amb els autors. Comunitat, artista i administració són, així, les tres parts implicades en el procés d’una obra que serà efímera, però amb un impacte visual enorme. Els muralistes parlen i fins i tot conviuen durant uns dies amb els veïns del bloc i del barri on han de fer la seva obra i en comenten els detalls. “Els resultats objectius són molt satisfactoris. La promoció de la ciutat, la possibilitat d’oferir nous elements d’expressió i imaginari col·lectiu que remetin a la memòria, al desig i als valors presents en el teixit comunitari i la promoció d’experiències educatives i aprenentatges significatius en la ciutadania en general de la ciutat”, diu Casacuberta.

La implicació de la ciutadania és la que dona al projecte muralístic de Granollers una característica especial. Altres ciutats del món desenvolupen projectes similars que són de referència artística. “La nostra singularitat resideix en el fet d’incorporar la participació ciutadana, fet que ens distingeix.”

Murs que parlen ha desenvolupat, almenys, un gran projecte cada any en un procés que requereix una atenció especial pel que fa a la selecció dels artistes perquè cal acordar amb ells les dates per a la realització de la intervenció. Conciliar l’agenda de l’activitat de la ciutat i la del creador requereix temps, apunten els responsables del projecte que han treballat en la definició d’un mapa de la ciutat on s’han identificat ja una trentena de parets mitgeres susceptibles d’acollir murals de gran format distribuïdes pels diversos barris.

A més de Zoer & Velvet, a Can Bassa, han intervingut els artistes Aryz, Pau Farell, Sixe Paredes, Erb Bon, Cinta Vidal i Roc Blackblock.

Convivència dels artistes amb els veïns

Un dels elements singulars del projecte de pintures murals Murs que parlen és la implicació de la ciutadania i la col·laboració estreta amb els artistes. Un exemple d’això és el mural que Zoer & Velvet van fer l’any 2017 a Can Bassa. Els dos artistes van treballar amb els alumnes de l’escola Mestres Montaña i de l’institut Celestí Bellera, situats al barri. Del contacte amb aquests alumnes i dels contactes que van tenir els dos artistes francesos al barri van sorgir les dues imatges paral·leles. Les baquetes de bateria apilades a la part esquerra provenen d’una imatge de l’aula de música de l’escola Mestres Montaña. Uns objectes sorollosos que representen un barri alegre i amb tarannà reivindicatiu. A la dreta, un fragment d’una fotografia feta en una visita al taller de Ceràmica Cumella vol representar la reflexió i la solidesa.

Unes 4.000 persones viuen actualment en aquest barri nascut a principis dels anys setanta per acollir població immigrada de la resta de l’Estat. Ara, el barri també acull molta immigració no comunitària. “És un reconeixement que Can Bassa existeix”, diu la presidenta de l’Associació de Veïns, Maria Lluïsa Ortiz. “I també un exemple de col·laboració molt positiva perquè es va parlar amb els veïns del bloc, els membres de l’associació i els alumnes de les escoles. A partir d’aquí, els artistes van agafar el que els va semblar millor per definir el barri.”

Zoer & Velvet no només van parlar amb els alumnes de les escoles. “Van visitar les famílies i van estar parlant amb els avis i les àvies per conèixer com és la vida al barri. A mi m’agrada moltíssim. No m’esperava que fos així. És molt diferent del que tothom pensava, però m’agrada perquè té molt significat: la música, la convivència i la ceràmica que expressa la solidesa. És tot el que s’ha creat al barri durant anys”, afegeix Ortiz. I Juan Valero, membre de la mateixa entitat, admet que “al principi, la gent tenia una mica de recança, però a mesura que s’anava fent, la gent va estar molt contenta. Ara la gent ja ho té assumit. És una cosa més del barri i, sobretot, els veïns del bloc n’estan molt orgullosos”.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *