Suplement

Cinema

  • Compartir

Ascens i caiguda d’un home qualsevol

Joan Millaret Valls
31 de març de 2022

Després de la seva incursió cinematogràfica a Espanya amb Todos lo saben (2018), amb Javier Bardem i Penélope Cruz, el cineasta iranià Asghar Farhadi va tornar a casa seva per rodar Un héroe. Ara s’estrena a casa nostra després de competir en la secció oficial del Festival de Canes on va guanyar el Gran Premi del Jurat. El director i guionista de dues pel·lícules guanyadores de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, El viajante (2016) i Nader y Simin, una separación (2011), ens torna a sorprendre amb un mil·limètric i precís guió centrat en una història que posa la pròpia condició humana al mig del relat, i reflexionant sobre com la veritat i la mentida en l’era de les xarxes socials pot condicionar les nostres vides.

La trama se centra en Rahim (Amir Jadidi), un pres que surt en llibertat condicional amb la condició que pagui el deute contret amb un veí que el va ajudar després del fracàs de la seva empresa. Rahim no pot complir la seva promesa i, davant el risc de retornar a presó, ordeix un pla amb la complicitat de la seva exdona, enamorada d’ell encara. Simulen que han trobat una bossa amb monedes d’or i publiciten que pensen retornar-la, una operació de rentada de la pròpia imatge per desvetllar sentiments de compassió i pietat entre una comunitat que acaba per implicar-se en la seva rehabilitació.

El cineasta iranià aprofita per parlar de l’ascens a la fama i l’estima i la posterior caiguda en el repudi d’un home qualsevol en l’era de la volatilitat mediàtica de la immediatesa i la manipulació de les xarxes socials. Rahim participa conscientment d’aquesta gran fabulació, una gran estafa, però la mentida té les cames curtes i la història cada cop s’embolica més davant dels requeriments d’un periodista que vol investigar la veracitat dels fets. Tot es gira en contra d’ell després d’esdevenir un heroi popular i arriba la seva sotsobra. Farhadi condueix amb gran magisteri i molta seguretat el film cap al melodrama, posant al mig de l’huracà les relacions familiars i, sobretot, la relació de Rahim amb el seu fill tartamut. Una gran història simple.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *