Suplement

Alegria interior

Assaborir la vida

Antoni Lacueva
19 de setembre de 2019

El setembre comença i l’estiu, la calor encara no, a poc a poc es va retirant i, encara que els costums sembla que han anat canviant, la gent al setembre intenta retornar a les seves activitats, els més petits comencen l’aventura de l’escola i la gent gran segueixen sent testimonis del com transcorre del temps.

El temps d’estiu, per a alguns temps de vacances, deixa una certa sensació de desconnexió que si ha estat profitosa ens ha produït relax, assossec i certa calma. Aturar-se sempre va bé.

Tornar a l’activitat es fa amb propòsits de prendre-s’ho d’una altra manera, amb més calma i repetint desitjos-objectius que moltes vegades tornaran a ser efímers. Aturar-se, veure i respondre és l’efecte que ens produeix la pràctica de mindfulness.

Mindfulness com a simplicitat mateixa. Consisteix a parar i estar presents, això és tot. Simple, encara que no fàcil, requereix esforç i disciplina. I recorda que generalment correm amunt i avall fent coses.

Podem tornar a la nostra quotidianitat amb aquesta actitud, amb l’actitud de voler assaborir la vida, assaborir el miracle de la vida.

Una bona manera d’aturar tota aquesta activitat, o la manera de viure-la, és passar a estar orientat a ser durant uns instants. Practicant ser un testimoni etern, com si fossis permanent, observant aquest moment, sense intentar canviar gens ni mica. El més curiós d’aturar-nos és que quan ho fem, allà estem. Les coses se simplifiquen. En prendre’ns uns instants per morir deliberadament davant les presses que ens imposa el temps mentre seguim estant vius, ens alliberem i disposem de temps per al present. En abandonar d’aquesta manera les presses, en morir ara d’aquesta manera, podem arribar a estar més vius ara. Això és el que ens brinda el fet d’aturar-nos. No hi ha res de passiu, en això.

I quan decidim fer alguna cosa, ho fem d’una altra manera, perquè hem parat.

Aturar-se fa que l’acció resulti més viscuda, hi hagi més connexió, sigui més rica, tingui més textura.

Ens ajuda a observar amb perspectiva i discerniment les situacions de la nostra vida. Ens fa de guia.

En particular, tendim a no ser conscients que estem pensant pràcticament sempre. L’incessant corrent de pensaments que flueix per la nostra ment ens deixa molt pocs descansos per experimentar el silenci interior.

Deixem molt poc espai per simplement ser, sense haver de córrer amunt i avall fent coses constantment. Massa sovint no portem a terme les nostres accions d’una manera conscient, sinó que ens deixem arrossegar; actuem portats pels impulsos i pensaments totalment ordinaris que corren per la nostra ment com un riu o fins i tot com una cascada. Ens quedem atrapats en aquest torrent que ens esgota. Vivim estressats.

Meditar, adquirir mindfulness significa aprendre a sortir d’aquest corrent: significa seure a la seva riba, escoltar-lo, aprendre d’ell i, a continuació, utilitzar la seva energia perquè, en lloc de dominar-nos, ens serveixi de guia.

Mindfulness és pràctica i aquí hi ha la proposta que acompanya aquesta reflexió:
-Intenta parar, romandre assegut i prendre consciència de la teva respiració de tant en tant al llarg del dia. Aprofita els moments de transició entre una activitat i una altra.
-Pot ser un temps curt, de segons o de minuts, el que tu consideris oportú.
-Deixa-ho tot per acceptar plenament el moment present: com et sents, què perceps des dels teus sentits, quins pensament i emocions van apareixent i desapareixent.
-Durant aquests instants, no intentis canviar res en absolut, limita’t a respirar i deixa’t anar.
-Respira i permet que l’experiència sigui la que és.
-Mentalment i de cor permet que aquest moment sigui exactament com és i permet-te ser exactament com ets.
-Finalment, segueix amb la següent activitat.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *