Suplement

Alegria interior

Atenció? Concentració? Intenció?

Eulàlia Robert
19 de març de 2020

Sovint fem servir aquestes paraules en el nostre llenguatge quotidià. I tenen un sentit, ens porten a uns significats i ens serveixen per comunicar actituds i habilitats.

Quan, a més, aquestes paraules descriuen experiències més vivencials, cobren encara més significat i ens permeten endinsar-nos en estratègies, pautes i respostes del nostre sistema nerviós davant determinades situacions.

Paraules com atenció, concentració i intenció, esdevenen elements clau de com vivim i reconeixem el món que ens envolta, de com establim les nostres relacions i com ens plantegem objectius vitals i professionals.

Si, a més, aquestes habilitats com l’atenció, la concentració i la intenció les experimentem de forma conscient, llavors es converteixen en aspectes clau de l’autoconeixement i en palanques sobre les quals donar suport al desenvolupament d’habilitats i talents.

Quan parlem d’atenció, ens referim a “observar en tots els sentits”, apreciar i discernir imatges, sons i sensacions del nostre voltant i també del nostre món intern (el dels somnis, les imaginacions, el del diàleg intern, el de les emocions i sentiments, el de les nostres creences i valors i fins al sentit de la nostra identitat).

Podem desenvolupar la capacitat d’atenció observant imatges i formes, colors, mides, distàncies, perspectives, moviments, però també escoltant sons, volums, ritmes, pauses, silencis, harmonies. Podem desenvolupar l’atenció a les sensacions del nostre cos, com el tacte, la temperatura, la tensió o relaxació d’algun múscul, l’amplitud d’algun moviment, el grau de força que apliquem en aixecar un braç o una cama, a percebre el pols, batecs del cor, moviments del cos quan respirem, etc. Com més subtil sigui la sensació, més grau d’entrenament serà, potser necessari.

Podríem dir que la concentració és l’habilitat de mantenir l’atenció enfocada en estímuls específics. Si estem veient una pel·lícula o un partit esportiu, que ens agrada, és probable que, siguem capaços de dirigir la nostra atenció de manera enfocada i de mantenir la nostra concentració en aquest esdeveniment.

No obstant això, quan estem en una situació del dia a dia, és probable i, ens passa a tots, que la nostra atenció salti d’observar una imatge a atendre un pensament i a el cap d’un moment ens distraguem atenent un estímul nou que apareix en el nostre entorn. En aquests moments perdem concentració i si no estem entrenats és normal que ens costi acabar una tasca, o escoltar bé un interlocutor, sense ni tan sols adonar-nos-en.

Quan això ens passa ens desviem dels nostres objectius, perdem qualitat en les relacions personals i, en alguns casos, tenim sensació de viure estressats.

Disciplines com el mindfulness (o pràctica d’atenció plena), la programació neurolingüística o pràctiques de moviment conscient ens tornen la capacitat de gestionar la nostra atenció i concentració.

Si a més volem millorar habilitats, aprendre i desenvolupar estratègies per dissenyar i aconseguir objectius importants en les nostres vides, és quan la intenció cobra rellevància.

La intenció implica un sentit per aconseguir metes, implica que ens preguntem “En què vull posar la teva atenció? En algun aspecte específic de les meves accions i conductes? Vull aprendre a gestionar diferent alguna situació?”

La intenció marca direcció i li proporciona un major sentit a la nostra atenció i concentració.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *