Suplement

Ets i uts

Bo(na) (1)

CNL d'Osona
27 d'octubre de 2020

Segons ens revelen les darreres recerques i descobriments dels astrònoms, els éssers vius som pols d’estels. El nostre cos conté carboni, els nostres ossos contenen calci, la sang, ferro… Tots aquests elements venen dels estels. Sembla impossible, oi? Tots tallats del mateix patró. Ara, ves a saber per què, els uns menem una vida més o menys bona i els altres no tant. Els bons aniran al cel, es diu sovint. A propòsit d’això, què és ser bo? Normalment ho relacionem amb qui fa el bé, el qui ajuda els altres, el qui no perjudica ni fa mal, sinó al contrari. En aquest sentit, bo(na) pot tenir alguns sinònims com ara: bondadós/osa, benèvol/a, benigne/a, sant/a, virtuós/osa, honest/a, honrat/ada… Si comentem que “el Pere és bo com el pa”, volem dir que és de gran bondat. Igualment és molt usada l’expressió ser un bon jan.

Atenció, hem de tenir en compte que ser bo(na) no és el mateix que estar bo(na). El verb fa la diferència. Amb el verb estar, segons el diccionari normatiu, significa ‘sa(na), robust(a), ferm(a), saludable’. Uns exemples d’aquest valor podrien ser: “Separeu els malalts dels bons” o bé la fórmula de comiat “estigueu bons”, que es deia abans per dir ‘cuideu-vos’. Popularment també emprem el verb estar amb aquest adjectiu quan ens referim a una persona que és atraient físicament, però de moment el DIEC no recull aquesta accepció.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *