Suplement

Educació

Cal reivindicar la cultura de l’esforç

Sandra Anton
10 de novembre de 2016

No només amb esforç es pot aconseguir tot allò que un es proposi. Les capacitats naturals i les habilitats de cadascú seran la clau per assolir l’èxit. Les capacitats ens vénen donades i, sobretot, cal que les acceptem i les desenvolupem en el màxim grau, però l’esforç és el que ens permet estirar al màxim el potencial humà que tots portem a dins. És el resultat final el que dóna sentit a l’esforç. Hem passat d’entendre l’esforç com un sacrifici necessari per aconseguir les fites marcades a viure en una societat de la immediatesa, on només amb un clic es té tot el que es desitja.
Els pares i les mares d’avui en dia fan un flac favor als fills quan aquests demanen ajuda i el que reben és directament la solució de la pregunta. Segurament, els pares i les mares pateixen quan veuen que els seus fills s’estan esforçant, però també comproven que no aconsegueixen el que s’han proposat. En aquest precís moment, decideixen resoldre’ls directament el problema, i és precisament aquest esforç el que s’ha d’educar, perquè serà aquest esforç el que hauran de treballar tota la seva vida i gràcies a ell podran esdevenir ciutadans competents.
Cal potenciar el sentit de l’esforç des de la base, ja des d’abans d’anar a l’escola. Cal posar l’infant davant de reptes nous, perquè hagi de trobar solucions per ell mateix. L’escola juga un paper clau per treballar i fomentar el valor de l’esforç entre els infants i els joves. El mestre ha d’esdevenir un model positiu, exemplar i enriquidor per tal de potenciar les capacitats naturals dels alumnes i anar-les desenvolupant en determinades habilitats socials, mentals, professionals…
Hem de reivindicar la cultura de l’esforç, una cultura tan necessària per arribar a ser persones que pensen, persones que reflexionen, persones crítiques amb el que els envolta, persones competents en una societat de canvi. Precisament és en aquest canvi amb el que hem d’intentar educar els alumnes. Charles Darwin va dir:
“No és la més forta de les espècies la que sobreviu ni tampoc la més intel•ligent. Sobreviu aquella espècie que més s’adapta al canvi”.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *