Suplement

Ets i uts

Canta-li les quaranta si no vols que això sembli can seixanta!

CNL Osona
14 de gener de 2020

En català tenim unes quantes expressions o frases fetes que contenen nombres. Unes de ben conegudes són “anar de vint-i-un botó” (anar mudat), “fer-ne cinc cèntims” (explicar breument una cosa) o “caure quatre gotes” (ploure molt poc), per exemple. Amb tot, avui ens volem fixar en dues expressions, molt conegudes, que tenen un origen ben curiós i que contenen nombres: “cantar les quaranta” i “ser can seixanta”.

Per què quaranta i per què seixanta?

“Cantar les quaranta” a algú vol dir retreure-li les malifetes o renyar-lo. L’origen, però, el trobem en un joc de cartes espanyol, el tuti. En aquest joc, guanya el jugador que aconsegueix reunir quaranta punts amb les cartes de més valor. Quan arriba aquest moment el jugador que els ha aconseguit ha de “cantar” els punts (dir-ho en veu alta) per informar-ne els altres. Per a la resta de jugadors és una amenaça que algú els canti les quaranta, ja que vol dir que han perdut.

D’altra banda, si busquem el significat de “can seixanta” trobarem que és un lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre i un gran desgavell. Sembla que l’origen és un malnom que va rebre una fàbrica de teixits del segle XIX del carrer de la Riereta de Barcelona, on regnava el desori i la desorganització.

Pel que fa a l’origen del número seixanta en aquesta expressió, hi ha diverses teories, una de les quals ens diu que el sobrenom podria ser el resultat de la suma dels números que ocupava aquesta fàbrica, el 18, el 20 i el 22. El que sí que sembla cert és que va ser una fàbrica bastant descuidada.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *