Suplement

Alegria interior

Canvia, tot canvia… …o no canvia tant?

Eulàlia Robert
19 de juny de 2020

Després de més de dos mesos de confinament, durant els quals alguns de nosaltres ens hem acostat a nostàlgies i pors molt profundes i que molts pensem que no serem els mateixos quan, a poc a poc, anem recuperant una mica de la vida social a la qual estàvem acostumats?

Fa setmanes que vivim noves realitats, setmanes en què hem anat revisant creences sobre el que és possible i el que no ho és, de manera directa, mitjançant la nostra experiència personal.

Alguns descrivim el que estem vivint com “una olla amb un brou que bull i es desborda”, uns altres, com si “estiguéssim en una vagoneta d’una muntanya russa que no sabem quan ni on s’aturarà”.

Altres persones podem estar, fins i tot, gaudint d’una altra forma de viure, i sentir-nos “com un peix a dintre de l’aigua”.

En alguns casos també podem tenir la sensació d’estar “a l’altre costat d’un mirall” on podem observar-nos des d’una certa distància i prendre més consciència del que considerem valuós i el que ara prioritzem de manera diferent.

Potser hem hagut de revisar a fons les nostres expectatives o, potser, en ensopegar amb alguna veritat poc habitual, simplement hem dissimulat i pretenem continuar caminant, com si res no hagués passat.

Podria ser que, en el nostre inconscient, esperéssim una realitat que potser mai va existir tal com l’esperàvem?

Tal vegada, molts de nosaltres necessitem replantejar-nos la manera de viure les nostres relacions de parella, de pares, de fills, de germans, d’amics. Uns quants necessitarem replantejar-nos la nostra orientació professional, o com a mínim, la manera en la qual havíem estat portant a terme moltes de les nostres activitats.

I, malgrat tot, seria possible que les nostres pautes de conducta i reaccions davant de situacions, en el fons fossin les mateixes que fa dos mesos i mig i que l’únic que hagi canviat sigui, que ara el context està desbordat i les regles del joc són diferents?

I què fem llavors? Quin és el secret o el truc?

I, si no hi hagués cap secret, i aquest sigui precisament el truc?

I si ara estem vivint de manera intensa i amplificada el que ja hi era en la nostra forma de viure des de fa temps?

Amb una mica de sort, haurem descobert un bàlsam que ens ha reconciliat amb els nostres desitjos més profunds de saber gaudir de la solitud, d’anar més a poc a poc, d’estar més tranquils, d’aprendre a estar més presents amb activitats quotidianes i sobretot, més presents i propers a altres persones. Potser aquesta és una oportunitat de sentir-nos més nosaltres mateixos.

Siguin benvingudes, per temporals que siguin, aquestes preses de consciència.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *