Suplement

Sound and Vision

  • Compartir

‘Cares i llocs’

Ramon Solé
13 de març de 2021

Nominat a l’Òscar al millor documental, premiat als festivals de Cannes i Toronto i considerat el millor treball de 2017 en el seu gènere per institucions com el National Board of Review, el Cercle de Crítics de Nova York o l’Associació de Crítics de Los Angeles, entre d’altres. Tot això parla amb veu forta de la qualitat de la pel·lícula que ens ocupa: la història d’una col·laboració insòlita, transgeneracional i plena de màgia que va recórrer poblets de França sembrant màgia al seu pas. Si teniu Amazon Video o Filmin, aquest cap de setmana reserveu-vos una horeta i mitja per assaborir Cares i llocs.

Els protagonistes –i codirectors de la cinta– són Agnès Varda i Jean René (o JR, com se’l coneix en l’àmbit artístic). Ella, reconegudíssima directora de cinema independent, coneguda com l’àvia de la Nouvelle Vague i una de les pioneres del feminisme a la gran pantalla; en el moment de gravar la cinta tenia 89 anys i exhibia una vitalitat, una energia i una creativitat que ja la voldria molta gent jove. Ell, artista urbà i fotògraf de 33 anys especialitzat en fer fotografies en blanc i negre, ampliar-les a mida gegant i enganxar-les a les parets públiques, tot provocant un efecte impactant. Així d’entrada, diries que l’única cosa que tenen en comú és que són francesos, però de seguida es veu que la cosa va més enllà. Tots dos s’embarquen en un viatge que resulta ser excepcional, començant pel mitjà de transport: una furgoneta decorada com si fos una càmera fotogràfica gegant sobre rodes, equipada per fer impressions i ampliacions instantànies de fotos. Aleshores, sense planificació prèvia (aquest és un dels principals atractius), els dos protagonistes arriben a un poble, entren en contacte amb la gent, comencen a parlar amb persones, les coneixen, descobreixen històries humanes que els semblen interessants i estimulants, i proposen als seus protagonistes un projecte de mural fotogràfic.

I aquí és on es produeix la màgia que deia. No explico cap dels projectes per no espatllar la sorpresa; sí que us diré que són diferents entre ells, que tenen objectius i efectes diferents en funció de la història que els ha inspirat i que tots, sense excepció, aconsegueixen arribar al cor dels protagonistes i de la comunitat que els envolta i transformar d’alguna manera aquell lloc. L’aparent senzillesa de la proposta artística d’Agnès Varda i JR contrasta amb la potència i la capacitat d’emocionar que té, i entendreu les cares de sorpresa de tots els qui ho viuen perquè a vosaltres, segurament, us passarà el mateix.

Cares i llocs (ja descobrireu que el títol no pot ser més indicat) també mostra la relació entre els dos artistes impulsors, i l’amistat que forgen a partir, precisament, de les seves diferències: la veterania i la joventut perfectament compenetrades, gràcies en bona part al sentit de l’humor de tots dos. Agnès Varda va morir el 2019 i estaria orgullosa del ressò que està tenint aquest magnífic treball sobre creativitat artística, amistat i emocions humanes. Imprescindible.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *