Suplement

Alegria interior

  • Compartir

Celebrem?

Eulàlia Robert, directora de PNL Barcelona
25 de desembre de 2021

Som a Nadal, una festa que, coincidint gairebé amb el solstici d’hivern de l’hemisferi nord, celebrem de manera similar a llocs molt distants de la Terra.

Milions d’éssers humans de diferents cultures i civilitzacions hem celebrat durant milers d’anys el solstici d’hivern a l’hemisferi nord. Un punt d’inflexió a l’òrbita terrestre al voltant del Sol que té a veure amb estacions de l’any i les variacions en les pluges, el fred i la calor, les nevades, el nivell de les aigües dels rius, i amb els cicles de l’agricultura i les collites, sembres i recol·leccions, amb la durada de la llum del dia, amb els cicles d’hivernació, reproducció i migracions dels animals, amb el creixement de les plantes, les floracions i les següents fructificacions.

Les cultures escandinaves i celtes, tribus del nord i centre d’Europa, celebraven el Yule, el moment en el qual comença a allargar-se el dia i el moment en què els camps, ja sembrats, esperen que les llavors germinin a la foscor, sota la terra, on ja començaran el procés d’obrir-se per a iniciar el seu creixement. Durant segles, després de la sembra, els homes i dones, es recollien a casa seva per esperar i ho feien amb celebracions.

Els romans celebraven les Saturnals durant el solstici d’hivern, moment en el qual veien el Sol al punt més baix al cel. En aquestes celebracions de les Saturnals s’intercanviaven regals, es menjava, es bevia i es cantava, com una forma de preparació per a uns mesos de recolliment, fins a l’arribada de la primavera. El cristianisme va unir moltes d’aquestes celebracions a la festa de Nadal, que celebrem actualment arreu del planeta.

A les nostres latituds, encara que el dia comença a allargar-se, és l’inici de l’hivern i coincideix amb mesos freds, foscos, en què els arbres de fulla caduca esperen la primavera per tornar a vestir les seves branques.
Independentment de les nostres creences religioses i de la nostra cosmovisió, moltes cultures de tot el món compartim les celebracions del solstici d’hivern i de Nadal.

En l’aspecte evolutiu, podríem dir que tot això encara existeix i forma part del nostre inconscient col·lectiu.

En algun moment, però, és fàcil que ens deixem arrossegar per hàbits de consum i obligacions de preparar menjars o trobar-nos gairebé pel simple costum que ho hem anat fent any rere any.

Però també podem convertir els moments de preparar menjars, adornar les cases i intercanviar obsequis i regals, en actes senzills, creatius i artesans.
Podem prendre’ns petits moments per adornar recordant el sentit d’embellir el nostre entorn els dies foscos i freds, preparar menjar i compartir-lo, com a actes per delectar els nostres sentits del gust i l’olfacte, preparar o escollir regals com a actes d’intercanvi que reforcen vincles socials, de manera que no sigui tan important el que regalem sinó el com i des d’on ho fem.

I que, encara que sigui per un instant molt breu, puguem mirar-nos als ulls i ens puguem dir amb la mirada i algun tímid somriure: “Et veig i et desitjo unes bones festes.”

Celebrem?

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *