Suplement

Alegria interior

Com anem de flexibilitat?

Eulàlia Robert
9 d'agost de 2019

T’ha passat alguna vegada que fas una proposta a algú i aquesta persona la rebutja de manera intransigent?

O alguna vegada has rebutjat de forma intransigent la proposta d’una altra persona?

T’has fixat en el que passa quan ens rebutgen alguna idea o proposta? Has notat que sembla que el cos es contrau? I apareix un nus a l’estómac, tensió a les espatlles o cervicals, ¿potser? També solen aparèixer emocions i sentiments com l’enuig, la tristesa, la por, la impotència, etc.

Quan topem amb algú intransigent, inflexible, ho notem i el nostre cos se’n ressent.

I, al contrari, quan estem en un aparent carreró sense sortida i algú té una idea que sembla genial, una idea que permet avançar i trobar solucions. T’has fixat que sembla que el pit s’eixampla i podem respirar millor?

Podríem dir que la flexibilitat és la capacitat d’adaptació a l’entorn, sense “lluitar contra ell”, acceptant el que hi ha i trobant formes eficaces d’aprofitar les circumstàncies al nostre favor. “Si la vida et dona llimones, fes amb ells una llimonada.”

En qualsevol sistema la part més flexible és la que més influeix en el sistema.

I això què vol dir?

La flexibilitat és més que una elecció, és una habilitat o capacitat d’adaptar-se ràpidament a canvis en el sistema.

En un entorn de relacions la flexibilitat ve a l’ampliar les pròpies creences, les pròpies normes i valors, donant espai a altres opinions i possibilitats.

Quan en un grup algú es fixa en una sola possibilitat, és probable que això generi nerviosisme i necessitat de posar-se a la defensiva d’altres persones del grup. Un enfocament flexible ajuda que les persones es relaxin i puguin acceptar al seu torn propostes noves. Flexibilitat no implica renunciar a la pròpia posició, sinó permetre una ampliació de possibilitats. Igual que en comunicació, la comprensió no vol dir acceptació, ni l’acceptació significa “rendició”, la flexibilitat permet trobar solucions “més fàcils”.

La flexibilitat implica fer canvis al seu propi ritme, fa sensació d’obertura, s’activa la creativitat, facilita l’empatia. També l’empatia facilita la flexibilitat.
Ser flexible implica observar l’entorn i aprofitar les condicions que siguin més favorables per avançar en una forma de guanyar.

La flexibilitat és un factor important per fer les coses més ràpides i efectives. I, per tant, també és un factor important d’èxit i felicitat. És un signe de confiança en un mateix. Com més confiança tingui en la meva capacitat de resposta i adaptació més fàcil és enfrontar-se a noves situacions a la vida.
Una metàfora de flexibilitat seria el tronc d’un bambú, que precisament per ser flexible no es trenca.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *