Suplement

Alegria interior

Comunicació amb’mindfulness’

Antoni Lacueva
14 de juny de 2019

L’estrès que patim és majorment de tipus psicosocial i, per tant, està íntimament lligat a les nostres relacions personals i a la nostra pròpia manera de dir-nos les coses. I és per això que la comunicació és l’altra víctima col·lateral de l’estrès.

En una societat tan plural com la nostra, la comunicació conscient, amable i respectuosa es fa imprescindible per avançar, per construir.

El mindfulness permet prendre consciència dels pensaments, emocions i sensacions que acompanyen en el moment de comunicar.

La comunicació atenta és aplicar les bases de l’atenció en l’acte de comunicar.

Implica ser conscient de què estic dient, de com ho faig, de com em sento i de quin efecte tenen les meves paraules i la meva comunicació verbal i no verbal en els altres.

Una tècnica per a situacions difícils és l’anomenada “recorda MA” de Peter M. Senge, que consisteix a saber fer una pausa, valorar la situació i poder canviar el teu rumb.
Què està passant ara? Què estic fent / sentint / pensant?
Què és el que vull ara mateix? Quin és l’objectiu que pretenc aconseguir?
Val la pena seguir amb això? És realment important?
Què és el que estic fent que m’impedeix arribar al meu objectiu?
En els diàlegs conflictius hi ha actituds destructives que dificulten la comunicació.

La crítica neix quan es jutja la persona en comptes de les seves circumstàncies. Com a conseqüència d’aquesta, pot aparèixer el menyspreu, que és una resposta passiu-agressiva a la crítica, mitjançant un to de veu, gestos o paraules que poden ser relativament subtils, com la ironia o el sarcasme, o descaradament directes, com els insults.

Sis idees per potenciar una comunicació no violenta

a) És més apropiat fer una petició que una exigència.

b) És millor fer preguntes que acusacions.

c) Cal intentar descriure el tema de la manera més objectiva possible.

d) Evitar judicis parlant des del “jo”.

e) Evita els absoluts i les generalitzacions.

f) Tractar els temes d’un en un i sense acumular emocions negatives.

En la nostra vida de relació quan estem atrapats per la nostra visceralitat i no en som conscients podem viure en un dels tres estils de comunicació següents:

Estil agressiu, que és el propi d’una persona que diu el que vol o sent, però a costa dels altres, i que fa que els altres puguin sentir-se ferits i menyspreats.

Estil passiu, propi de persones que pateixen en silenci i produeixen sentiment d’infravalorar-se i de no ser honest amb un mateix.

Estil passiu-agressiu, propi de persones amb tendència a obstruir, diem sí però després no.

Així que si entenem el mindfulness més que seure uns minuts a meditar, sinó com una forma de poder viure transformadora de la nostra quotidianitat, val la pena que en els nostres petits cercles visquem la comuniciació conscient, amable i respectuosa.

I, per cert, què tal si ens comuniquem de tant en tant mirant-nos als ulls i de cor a cor.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *