Suplement

Cinema

  • Compartir

‘Corpus Christi’, de Jan Komasa

Joan Salvany
25 de desembre de 2020

Jan Komasa no ha volgut fer cine religiós del tipus El diablo a todas horas. Bartosz Bielenia, amb un físic que descarta el perdó però no la solidaritat, protagonitza, en una interpretació d’altura, un jove confinat en un centre de detecció juvenil amb 20 anys, que després de vigilar una violació no es troba a gust amb el perillós entorn del reformatori. Fuig a un poble més llunyà on començarà el doble joc del film.

Supleix, amb engany, el vicari del poble, prejubilat, i comencen les sorpreses amb les entrades i sortides de la reduïda població a missa i altres petits tràngols que l’involucren en la duplicitat de la seva mentida. Té una particular forma d’interpretar el misteri del sants sagraments, no sap quan entra la música, s’inventa una nova forma de resar, el silenci i la nova confessió.

És un tractat sobre la fe i la seva inconsistència o fortalesa. Que serà, doncs, allò sagrat? On resideix la hipocresia? No hi ha vicaria que cent anys duri i menys en aquelles llars tan obsessives i creients. Presentada a Chicago està nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula internacional. Intervenen també en la transformació d’aquest desarrelat del món Eliza Rycenbel, Alecksandra Konieckza, Tomas Zietek i Barbara Kurzaj.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *