Suplement

Cinema

‘Cosmètica de l’enemic’, els monstres interiors

Joan Millaret Valls
12 de març de 2021

En temps de dificultats per veure cinema a la gran pantalla, a causa de les limitacions causades per la pandèmia de la Covid-19, cal celebrar que el realitzador barceloní Kike Maíllo pugui estrenar directament a la plataforma Filmin/FilminCAT la seva darrera pel·lícula, Cosmètica de l’enemic, després que només es pogués veure en sales en el marc de la programació del passat 53è Festival de Cinema de Sitges. Després del film de ciència-ficció Eva (2011) –film inaugural del 44è Festival de Sitges que li va valer un premi Goya al millor director novell– i el film d’acció Toro (2016), Maíllo du a terme un nou canvi de gènere i ens ofereix el seu tercer llargmetratge sota els paràmetres del thriller psicològic.

Cosmètica de l’enemic és una ambiciosa coproducció europea filmada entre Reus, París i Frankfurt, que compta amb un repartiment internacional en què sobresurten el duet protagonista conformat per l’actriu debutant Athena Strates i l’actor polonès Tomasz Kot, conegut sobretot pel seu paper a Cold War (2018, Pawel Pawlikowski). Es tracta de l’adaptació de la novel·la supervendes d’Amélie Nothomb centrada en el diàleg entre dos protagonistes antagònics en l’espai d’un aeroport.

Un arquitecte d’èxit acaba retingut en un aeroport parisenc amb una misteriosa i enigmàtica noia que acaba de conèixer. Aquest encontre, que en un primer moment sembla fruit de l’atzar, es transforma a poc a poc en un estrany joc del gat i la rata en què la desconeguda posa contra les cordes el famós arquitecte. L’escenari de l’acció, l’edifici de l’aeroport dissenyat pel mateix arquitecte, actua com a extensió del personatge. Aquí juga un paper important la idea escènica de l’ús de maquetes amb figuretes que sembla una transposició de l’encontre real de tots dos. Una idea de posada en escena que ens du a una certa teatralitat en què la trama es desenvolupa majoritàriament en un espai únic. El paper cabdal de la noia, carregat d’ambigüitat, sembla una variació de la clàssica figura de la femme fatale del cinema negre o, fins i tot, de la figura de l’intrús del cinema de terror, aquell estrany que es fica a casa teva o en la teva vida i t’ho remou tot. Destaca també un element visual carregat de sentit i que apareix de forma recurrent. Ens referim a la presència d’aigües brutes, l’aiguabarreig del ciment, el material de construcció de l’aeroport, plasmat en el cartell del film i en els mateixos títols de crèdit.

Es tracta d’un element material carregat de simbolisme i que ens condueix als secrets més foscos del personatge masculí. Rere les aparences i la respectabilitat romanen colgats els monstres interiors de cadascú.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *