Suplement

Economia

  • Compartir

Crèdits públics i transparència

Joan Carles Arredondo
26 d'abril de 2021

La concessió d’un crèdit d’una societat pública com Avançsa a la cadena de gimnasos DIR ha aixecat una polseguera gens menyspreable. Més enllà de connexions polítiques, altament llamineres, com la vinculació d’aquesta cadena a membres de la família de qui va ser president de la Generalitat per un determinat partit polític (per dir-ho més clar, el clan Pujol i Convergència), que mereixeran comentaris inacabables per part de la classe política, la concessió d’aquest crèdit hauria de suscitar un debat més profund sobre els mecanismes d’intervenció de l’administració en l’entramat empresarial. I, en aquest punt –que supera la superficialitat de la batalla partidista tan pròpia de polítics de mirada curta– és convenient remarcar que les conclusions sobre aquesta acció tampoc no deixen el govern en la millor posició.

Les conseqüències econòmiques de la pandèmia han estat dures per a tota mena de sectors, especialment per a aquells en contacte més estret amb l’usuari final. El contacte estret incrementa el risc de contagi amb el consegüent efecte sobre els serveis sanitaris. Aquest ha estat el motiu adduït pel govern per aplicar restriccions que han afectat de manera contundent sectors, com la restauració, l’hostaleria, l’oci nocturn o les arts escèniques. També l’activitat esportiva, tant la federada com la de gimnasos privats, el sector del grup DIR.

Des del primer moment tots els sectors esmentats i molts d’altres s’han apressat a posar de manifest l’impacte de les restriccions imposades pel govern en la seva activitat i, sobretot, en els seus ingressos. Des del govern s’han obert una gran quantitat de línies d’ajut que, pel que es posa de manifest, més malament que no pas bé intenten compensar aquest impacte, sens dubte, greu.

Greu també per a una cadena de gimnasos com DIR, que en els últims anys havia pogut anar obtenint uns beneficis modestos si s’atén a una xifra de negoci de 50 milions d’euros i al seu volum elevat de socis. Després d’alguns exercicis de pèrdues, la cadena havia recuperat el camí dels beneficis, però no és gens agosarat intuir que l’arribada de la pandèmia i el període de tancament de l’activitat que, segons les dades de la cadena supera els 160 dies, haurà afectat negativament en els resultats.

Passa que aquesta mateixa situació és la que hauran patit altres empreses del mateix sector i també la d’altres rams d’activitat que, en canvi, no han aconseguit la mateixa atenció per part de l’administració que la demostrada amb la concessió d’un crèdit participatiu per valor de 2,6 milions d’euros. És, efectivament, un crèdit: per concepte, i el beneficiari haurà de tornar els diners que li han estat concedits. I és, també, un crèdit participatiu, que significa que si l’empresa no retorna l’import concedit en el termini pactat i les garanties mobiliàries i immobiliàries de l’acord són insuficients per cobrir-lo, l’entitat que ha concedit el préstec –en aquest cas, la Generalitat passarà a obtenir accions de l’empresa.

Aquesta intervenció pública hauria merescut més transparència que la simple reacció del Departament d’Empresa una vegada es va fer públic el crèdit als mitjans de comunicació. El préstec, concedit des del de desembre, no s’ha confirmat fins a l’abril, justament quan un mitjà de comunicació, en aquest cas el diari Ara, en va informar. És transparència el que, a través de diferents iniciatives parlamentàries, s’està reclamant al govern per saber, sobretot, el criteri seguit perquè sigui, precisament DIR, una de les beneficiàries de la línia de crèdit oberta per donar suport a empreses en l’actual context de pandèmia.

Revisades les comunicacions del govern respecte de la línia de crèdit específica que ha beneficiat DIR, hi ha un aspecte que hauria de cridar l’atenció: quan el govern la va fer pública, la va presentar com una eina d’ajut a la reactivació industrial. El que s’ha pogut llegir en els últims dies és que, arran de la Covid, aquesta iniciativa es va obrir a altres sectors empresarials, però d’aquest canvi de criteri no se n’ha parlat fins que el cas ha estat públic.

Dissabte, quan es va saber de la concessió del crèdit a DIR i algunes xarxes socials es van omplir de retrets –més basats en la política que en els criteris econòmics, per cert–, algú va comentar, via Twitter, que si l’empresa en qüestió dugués el nom de “Metales Reunidos” no hi hauria titular (ho deia, per cert, un excap de llista de Convergència i Unió a l’alcaldia de Badalona, per més detalls). Probablement, no. No n’hi hauria perquè no entra en contradicció que es concedeix un préstec a una indústria una línia de crèdit sobre reactivació industrial. Una cadena de gimnasos, per més que tingui un miler de treballadors, no és una indústria.

El problema, en aquest cas, no és que la indústria hagi de ser o no privilegiada (aquest és un altre debat). És que s’han restat fons que haurien d’anar a aquest sector per beneficiar una empresa d’un altre ram d’activitat i el canvi de criteri no s’ha explicat prou. I també és debatible que una cadena de gimnasos hagi arrossegat gairebé un terç de la dotació de la línia de crèdit (2,6 milions sobre nou milions). Si els criteris fossin clars i, en cas que no es mantinguessin, s’expliquessin amb transparència, molts debats serien estalviables. Mentre no es faci així, tota susceptibilitat amb uns recursos públics especialment limitats pels temps de pandèmia és del tot justificada.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *