Suplement

Viatges

De creuer per les illes gregues

Arnau Sañé
18 de juliol de 2020

Un creuer és una manera diferent de conèixer món. El vaixell és casa teva i de tant en tant tens dies o mitjos dies per sortir a donar el volt. Un viatge ideal per a qui busca relax i conèixer món a un preu assequible. L’avantatge és que en pocs dies pots fer un pica-pica de diferents zones (a vegades fins i tot diferents països) i, si vols, no t’has de preocupar de res. L’inconvenient és que les hores fora del vaixell són limitades, fas vida al creuer, però si t’agrada la gresca, el ball i menjar bé has trobat el teu lloc.

Les illes gregues són un dels destins més interessants de la Mediterrània, sobretot si es combinen amb parades a Xipre i Israel, com fan alguns vaixells. En total hi ha unes 6.000 illes als voltants de Grècia, tot i que només un centenar estan habitades permanentment. Algunes, com Creta, fan una mica més de dues vegades Mallorca. D’altres són minúscules, i amb prou feines treuen el cap de les profunditats. Quan escolliu el vostre creuer, fixeu-vos bé en les parades i en les hores que hi passareu, perquè si us agrada veure món és un fet diferencial important. Ara bé, si només hi aneu per passar-ho bé a dins i les excursions no us fan patir, llavors fixeu-vos sobretot en la categoria i les comoditats del vaixell.

Hi ha unes quantes parades a les illes gregues que són força habituals, i és que ofereixen el bo i millor de l’arxipèlag. La primera d’elles és l’illa de Corfú. En aquesta terra és on va passar la infància el famós naturalista Gerald Durrell, enmig de sargantanes, llúdrigues i coipús, amagant-se rere les oliveres i els maduixers silvestres. A més de la natura, l’arquitectura de Corfú també és un bon reclam per a badaires. Destaca el nucli antic, on trobem la coneguda Esplanada. Es tracta d’una plaça rectangular de color verd, amb reminiscències de l’arquitectura veneciana del segle XVII, amb tocs de l’època francesa, quan s’hi van plantar arbres, i més tard van ser els anglesos que van dir-hi la seva i la van convertir en un camp de criquet. No podem embarcar cap al següent destí sense esmentar el mont Pantocràtor, el més alt de l’illa, que s’enfila vora els 900 metres i que permet gaudir d’unes vistes privilegiades sense haver de suar més del compte, ja que s’hi pot accedir per carretera.

Per descomptat, no podem deixar-nos de posar els peus a Atenes. Aquí no s’admet discussió a l’hora de decidir quina és la visita més emblemàtica de la ciutat. Es tracta de l’acròpolis, les restes més ben conservades de l’antiga Grècia, que va tenir els seus millors anys vora el segle V abans de Crist. L’acròpolis era la ciutat alta d’Atenes, que tenia principalment una funció defensiva, i per això estava situada sobre un turó de prop de 200 metres d’alçada. A més, però, també era un important lloc de culte. És per això que avui hi trobem restes de temples, alguns d’ells tan impressionants com el Partenó, dedicat a la deessa Atenea, o l’Erècteon, consagrat a Erecteu. Trobareu moltes maneres d’anar-hi. Tingueu en compte, però, que per arribar a dalt de tot cal una mica d’esforç físic, perquè hi ha uns quants graons.

Si continuem navegant, un bon lloc per atracar és Katakolon. Els vaixells paren aquí amb un únic objectiu: les runes d’Olympia, el bressol dels actuals Jocs Olímpics. Hi podeu anar amb una excursió del vaixell, però en aquest cas tingueu en compte que és molt fàcil estalviar diners i anar-hi amb autobús per una quarta part del preu, ja que només sortir del port trobareu els autobusos del poble i tot de gent que us voldrà convèncer de pujar-hi. (No us confongueu amb els autobusos de sostre obert que fan el recorregut al poble de Pyrgos, que no ofereix gran cosa.) Els que van a Olympia els trobareu un trosset més endavant. Només heu de dir que sí i per 10 euros tindreu el viatge d’anada i tornada (mitja hora per trajecte) i un parell d’hores per explorar les runes d’Olympia. No us espereu gran cosa, les tres columnes còniques l’una al costat de l’altra del Filipeu és el que s’aguanta més dret. Però veureu les restes del famós temple de Zeus i del taller de l’escultor Fídies, autor d’algunes de les escultures gregues més famoses. Al final del recorregut hi trobareu l’estadi olímpic, en aquest cas l’original, el primer de tots. Ara és una esplanada amb uns graons de pedra al costat que era on s’asseien les autoritats. Els esports d’aquells temps no eren els mateixos d’ara (es feien curses de cavalls en quadrigues, llançament de disc, lluita lliure…), però l’esperit olímpic va perdurar. Si us canseu de les runes, sempre podeu acabar de passar l’estona badant pel carrer ple de botigues que hi ha al costat de l’aparcament, per fer temps fins a l’hora de sortida de l’autobús.

Creta és l’illa més gran de Grècia, i la cinquena de la Mediterrània, amb una extensió que s’acosta als 9.000 quilòmetres quadrats. Si ets fanàtic de les restes històriques, aquí també n’hi trobaràs. Destaquen els jaciments de Cnossos, Festos i Gortina, on es poden trobar algunes restes de la civilització minoica, una de les primeres que van existir a Europa. Creta, però, ofereix molt més que ruïnes. Si us agrada rostir-vos entre el sol i la sorra, trobareu platges paradisíaques que compliran amb escreix els vostres requisits. La platja de Balos o la d’Elafonisi en són un bon exemple. Sorra blanca, aigües turqueses, i, amb una mica de sort, bon temps i caloret. Si teniu poques hores Heraclion és una bona ciutat per explorar-la a peu. Per arribar-hi només cal seguir una línia groga que surt del moll i us porta al rovell de l’ou. En mitja hora hi sereu. A la dreta hi ha el port, amb la potent fortificació de Rocca al Mare de fons, d’estil venecià, que protegia l’entrada al port d’Heraclion. És un edifici emblemàtic i s’hi pot arribar a peu caminant per l’escullera. Amb ganes de caminar, l’escullera continua un bon tros enllà. Des del final de tot podreu veure el vostre vaixell a l’altre cantó del port. Per visitar el poble, arribant a l’esquerra, davant per davant de l’escullera, puja el carrer principal, que va a parar a la placeta on hi ha la famosa Font dels Lleons, que, amb quatre cents anys d’antiguitat, s’ha convertit en un autèntic punt de referència de la ciutat, tant per a turistes com per als seus habitants. A partir d’aquí, una mica esbiaixat a l’esquerra hi ha un carreró ple de botigues d’artesania que, a l’estiu, està ple de gom a gom. Hi trobareu macramés, tapets brodats i molts productes d’artesania fets en fusta d’olivera, des de les clàssiques llosses, forquilles i culleres fins a tota mena de plates i cossis de mides i formes per a tots els gustos.

Propera parada: Rodes. No us espereu veure el Colós, que ja fa temps que no hi és. El Colós de Rodes era una estàtua immensa, més o menys com l’actual estàtua de la llibertat, construïda per Cares de Lindos en honor al déu Hèlios. Malauradament, després de 56 anys de la seva construcció (que en va durar 12), Rodes va patir un terratrèmol que va fer trencar l’estàtua pels genolls i va caure a terra. Els grecs van pensar que havien ofès el déu Hèlios i van decidir no arriscar-se a una reconstrucció. Ara queden les dues esculleres que tancaven l’antic port, d’on s’aixecaven les cames de l’escultura considerada una de les set meravelles del món antic, que obligaven els vaixells que entraven al port a passar per sota de l’entrecuix. La visita obligada, de totes maneres, és la ciutat fortificada. Una muralla de 12 metres d’amplada envolta un nucli antic molt ben conservat, patrimoni de la humanitat de la Unesco. No hi trobareu cap cotxe, només gent passejant, botigues de records i algun restaurant. I, això sí, el Palau del Gran Mestre dels Cavallers de Rodes, el Palau del Govern i els carrers empedrats que us transportaran en el temps. Hi trobareu botigues d’artesania a dojo i restaurants que fan bona teca grega. Tot s’ha de dir, prepareu la butxaca si justament us ve de gust dinar als carrers més populars.

Amb un parell o tres d’hores, de totes maneres, segurament haureu fet la feina. Per això, si la vostra parada és gaire més llarga, és aconsellable sortir de Rodes, i la millor manera de fer-ho és en cotxe de lloguer. Us els trobareu davant del nas només sortir del vaixell, i són l’alternativa més pràctica i econòmica per conèixer una mica més l’illa. L’excursió bàsica és baixar fins a Lindos, un poblet de la costa situat a uns 50 quilòmetres al sud de Rodes. Abans d’arribar, a l’esquerra, hi ha un parell de miradors on val la pena fer un paradeta per gaudir de la vista que ofereix l’encaix entre el poble i el mar. Després, podeu passar una hora llarga perdent-vos pels seus carrers estrets i costeruts, amb tot de casetes blanques, amb flors al costat de les portes i ceps que s’enfilen per les parets i a vegades fins i tot fan de sostre al carrer. Hi va molta gent, però la seva fama és justificada. A més, segur que si exploreu una mica trobareu racons plens d’encant i encara poc concorreguts.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *