Suplement

Ets i uts

Desembre finat, any acabat

CNL Osona
31 de desembre de 2019

El mes de desembre és el dotzè i l’últim mes de l’any. El nom li ve del fet d’haver estat el desè (llatí decem = deu) mes del primer calendari romà. És curiós que l’octubre, el novembre i el desembre no coincideixin amb els mesos que fan vuit, nou i deu. L’explicació remunta al calendari romà, en què l’any estava dividit en deu mesos, amb un total de 304 dies, i un reguitzell de dies fins assolir els 365. Els reajustaments posteriors dels calendaris julià i gregorià, en els quals es va afegir el juliol i l’agost en honor a Juli Cèsar i Octavi August, van permetre que el mes de desembre saltés del desè al dotzè mes i de 30 dies als 31 actuals.

La majoria dels refranys de desembre tenen una clara influència de la religió, ja que és època de preparació del Nadal, en comparació amb altres mesos en què predomina la relació entre l’home i la terra.

En un primer grup, hi trobaríem els que ens mostren un
mes fred i l’arribada de la neu:
• Per la Immaculada Concepció, treu la torreta al balcó.
• Per la Mare de Déu d’Advent, naps i cols, tot ben calent.
• Sant Nicolau, de la neu porta la clau.
• Per Sant Tomàs, al qui no té llenya li tremola el nas.
• Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.

En un segon grup, l’arribada del solstici amb el dia més curt de l’any.
• Ésser més curt que el dia de Sant Tomàs.
• Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.

En un tercer grup, unes dites ens anuncien el temps futur.
• Pel desembre, el temps que fa el dia tres, el fa tota la resta del mes.
• Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.
I un darrer grup que fan referència a la terra.
• Per Santa Llúcia, tot l’oli és a l’oliva.
• Desembre nevat, bon any per al blat

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *