Suplement

Educació

Diccionari pares-fills

Xevi Freixa
16 de gener de 2017

No ens entenem. No només fem servir paraules i expressions diferents, també tenim concepcions diferents de la vida. Xoquem en la manera d’entendre la feina, l’oci i les relacions de parella. Ells tenen òptica de pares; nosaltres, de fills. És l’etern debat generacional.

Som dues generacions diferents i, per si no n’hi hagués prou, en dues etapes vitals diferents. Els joves som tot somnis. La inconsciència ens fa ser valents i volem menjar-nos el món, canviar-lo. A l’altre cantó del ring… els pares. Ells saben què hi ha després d’haver assolit els somnis. Són la veu de l’experiència. Han descobert que el món pot ser tan inamovible que se t’acaba menjant.

I què és el que fas quan no entens el significat del que et diuen o no parles el mateix llenguatge que el teu interlocutor? Doncs, consultar el diccionari! Per això, hem elaborat aquest petit diccionari pares-fills fills-pares que segur que us serà d’utilitat.

 

Look (Nom, anglicisme). Imaginem que la mare diu: “Vols dir que vas bé amb aquesta jaqueteta?”. Ràpidament, les nostres neurones descodificaran el missatge com a “no et fiquis amb el meu estil” quan, en realitat, la mare només volia dir: “Sembla que ha refrescat, abriga’t”.

Feina (Nom. De vegades et faria dir el nom del porc). Què penseu si els vostres fills us deixen anar la frase següent? “Treballo massa, amb sis hores al dia ja en tindria prou”. Com a pares preocupats que sou, el primer que us ve al cap és… “Com pagarà el lloguer? De què viurà? Això és ridícul”. Però potser a la frase dels fills hi havia aquest subtext: “Prefereixo tenir menys diners però més temps lliure. Hi ha mil activitats que m’omplen i em defineixen més enllà de la feina”.

Sortir a fer el got (Expressió genuïna d’Osona). Quan el pare pregunta “què, a quina hora vas arribar ahir a la matinada?”, el fill replica “no em controlis, sóc prou grandet per tornar a l’hora que vulgui”. Però el que el pare estava pensant era… “No vaig aconseguir dormir fins que no vas tornar”. O bé: “Pateixo perquè no has dormit les hores i no voldria que això t’afectés a la feina, els estudis o la carretera”.

Estudiar (Verb. Sol ser un concepte molt bonic… en excepció de les setmanes d’exàmens). “Vull estudiar una segona carrera, com a hobbie, alguna cosa artística”, anuncien els fills, que per cert veuen molt lluny allò d’una feina per a tota la vida com han tingut els seus progenitors. “Per què estudiar Art, si igualment no ho fas amb l’objectiu de guanyar-t’hi la vida?”, respon la generació paternal. I els fills protestarien però desisteixen i pensen: “La formació no hauria de tenir més objectiu que l’autorealització i la felicitat personal”. El que no saben és que els pares també estan pensant. Concretament pensen que “les carreres són molt cares, si el nen fa un any sabàtic no podrà estalviar i trobar feina no és tan fàcil”.

Amor (Nom. Indefinible, incomprensible). Pares ruboritzats perquè el fill ha exclamat: “A mi em sembla que enamorar-te de dues persones alhora és possible i està molt bé que hi hagi parelles obertes”. No és que els pares siguin carques, com s’imagina el fill, simplement s’imaginen la viabilitat quotidiana de l’assumpte, pensant justament si hi ha fills pel mig. I s’ho imaginen des de la seva manera de funcionar i gestionar les coses quotidianes, que els ha anat prou bé.

 

Uns i altres som prou complicats, oi? Per què no diem el que realment volem dir, cosa que faria que ens entenguéssim millor? És un misteri. Davant d’això, fills i pares només tenim dues opcions: a) intentar mesurar bé les paraules, b) pensar com reaccionaria un mateix si es trobés a l’altre cantó, amb 30 anys de més o de menys a sobre. Mentrestant, com dirien els avis, que són els tercers en discòrdia, paciència.

 

A la mare i al pare, que sempre hi són. Encara que de vegades sembla que estiguem en dimensions paral·leles…

  • Compartir