Suplement

Sound and Vision

Documentals d’art. “Exit through the gift shop”

Ramon Solé
27 de març de 2017

Segurament, el títol us sona; fins i tot és molt probable que l’hàgiu vist. Normal: tot el que té a veure amb Banksy es converteix instantàniament en fenomen de masses. El 2010, l’esquiu artista de Bristol va obrir una finestra per mostrar el món ocult dels artistes urbans: nocturn, sempre en penombra, poblat d’éssers furtius encaputxats que envaeixen les sagrades parets i espais públics armats amb esprais per expressar a crits el seu missatge. Però de Banksy, que deu ser l’única icona pop que conserva intacte l’esperit subversiu, no es podia esperar un documental convencional i Exit through the gift shop ofereix unes quantes coses més que divulgació sobre l’art urbà.

Dit això, la pel·li és perfecta per als qui vulguin iniciar-se en aquest gènere: en veiem la rellevància artística i social i també la quotidianitat, amb els artistes treballant als estudis, comprant material, reflexionant sobre diversos aspectes, etc. Passen per la pantalla autèntics tòtems del gènere com Shepard Fairey (autor del cèlebre Obey, potent proposta artística reduïda a eslògan per a gorres i dessuadores), Space Invader, Zeus, Borf… I Banksy, of course: sempre encaputxat, amb el rostre enfosquit i la veu distorsionada, l’artista urbà més famós i cotitzat del planeta té molts minuts de protagonisme perquè, de fet, intervé activament a la narració; apreciem la seva filosofia, l’enorme impacte de la seva obra i fins i tot l’acompanyem a Disneyland a perpetrar una acció de terrorisme artístic. És un dels moments més brutals del documental, per cert: poques vegades veurem Banksy en acció a ple dia i passant completament desapercebut entre milers de persones. El sidral que es munta al parc d’atraccions és per veure’l…

 

El documental reflexiona sobre la comercialització de l’art i el paper dels diferents actors en tot l’engranatge. Però va més enllà: conté un enigma fonamental que el ronda des de la primera projecció com un fantasma

 

Enlloc de mostrar-nos tot això en un format documentalista convencional, Banksy ho fa a través de l’experiència d’un personatge: Thierry Guetta és un venedor francès resident a Los Angeles, apassionat per l’art urbà; pintoresc i freaky en dosis sovint irritants, decideix documentar la feina dels artistes del gènere explicant-los que està fent un documental, quan en realitat no en té cap intenció. Els artistes el troben inofensiu i accedeixen a deixar-se filmar mentre pinten l’obra en parets i espais públics, la qual cosa constitueix una de les aportacions més atractives del documental perquè ens deixa entrar en terreny prohibit. Quan li toca el torn, Banksy convenç Guetta que tot aquell material donaria per fer una pel·lícula i el convenç per fer-la. Explico fins aquí.

 

 

El títol (sortida per la botiga de regals, un clàssic cartell indicador dels museus) deixa clar per on van els trets: la comercialització de l’art i el paper del públic en tot l’engranatge han estat sovint objecte de la sàtira de Banksy. Va ser memorable l’experiment-broma que va fer el 2013, quan va posar a la venda obres originals signades en una paradeta de carrer a Central Park, a Nova York; al mercat artístic se’n pagaven 170.000 dòlars, però en aquella parada es podien adquirir per 60. Se’n van vendre set. L’experiment ofereix una interessant bateria de reflexions sobre la influència del context a l’hora d’apreciar l’art, la possibilitat que el mateix Banksy estigui admetent que els seus quadres no valen el que se’n fa pagar i, en conseqüència, el qüestionament dels qui mouen els fils del mercat artístic.

La pel·li reprèn part d’aquesta reflexió i n’afegeix d’altres. I rep tothom: públic, artistes, marxants, premsa, tothom. Exit through the gift shop es va estrenar al festival de Sundance de 2010 i va ser nominat a l’Òscar al millor documental, i amb tota la raó: és divertit, àgil, divulgatiu, sorprenent, fa pensar i, a més, conté un enigma fonamental que el ronda des de la primera projecció com un fantasma.

Si vols descobrir-lo, ja ho saps.

 

 

Visionat gratuït de documentals a In-edit TV amb el carnet de la biblioteca municipal

Els fans dels documentals musicals estem d’enhorabona. Fa uns dies es va fer públic que qualsevol soci de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona pot accedir gratuïtament a la gran majoria de documentals del catàleg d’In-edit TV (www.in-edit.tv) el portal del festival de documental musical més important de l’Estat, amb més de 180 pel·lícules; molts dels docus que recomano en aquesta secció es poden veure allà. Per més informació visiteu el web de la Diputació.

 

 

 

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *