Suplement

L'entrevista

  • Compartir

Eduard Martín: “Per als operadors de tecnologia 5G el negoci són els continguts”

Anna Fernàndez/Clack-AMIC
28 de febrer de 2021

La fundació Mobile World Capital treballa tot l’any per cuidar el llegat que deixa el congrés a Barcelona i per promoure les tecnologies de la informació. Eduard Martín Lineros, CEO i director del programa 5G Barcelona, està focalitzat en el programa tecnològic, centrat actualment en el desenvolupament de xarxes intel·ligents. La més important en aquests moments és la tecnologia 5G, la següent generació de tecnologia mòbil, que ha iniciat el seu desplegament. Aquest gran salt digital permetrà veure un partit de futbol amb perspectiva de Messi. O rebre assistència psicològica de professionals de la salut sense sortir de casa.

Com es treballa per fer de Barcelona un entorn vàlid per a l’aplicació del 5G?
Estem treballant en diferents àmbits, tenim dues grans línies. En primer lloc, som els responsables de l’Observatorio Nacional 5G, de l’Estat espanyol. Per tant, estem al cas de tots els avenços que es fan dins de les tecnologies de xarxes intel·ligents, en contacte també amb l’observatori europeu. L’altra gran iniciativa és la Barcelona 5G, que impulsa proves pilots i projectes basats en tecnologia 5G per fomentar l’ecosistema d’emprenedoria i de grans empreses. Generem laboratoris per poder fer proves d’aquesta tecnologia i també ens dediquem a la disseminació i a la formació. Fem tot això i ho ensenyem al Mobile World Congress per posicionar Barcelona i Catalunya en el context internacional. Barcelona sempre ha estat a l’avantguarda. Tenim un teixit emprenedor i una societat civil molt potent que s’ha apuntat a totes les revolucions, a tots els grans canvis econòmics i socials al llarg de la història. Barcelona continua sent una de les primeres ciutats smart, sobretot per l’empenta de la societat civil. Però hem de continuar treballant, no tot és el nom.

En quin punt estem ara, del desplegament del 5G? Amb quins terminis es treballa?
Estem millor del que esperàvem, fins i tot amb la Covid, cosa que és realment curiosa. Ja anàvem al ritme que va marcar la Unió Europea. El desplegament a Europa de la tecnologia 5G ve marcat per el pla d’acció europeu del 2016 en el qual es preveia que el 2019 i el 2020 serien anys de fer proves de concepte, molt experimental. El 2021, es farien els primers pilots industrials, i el 2022, els primers desplegaments comercials. Això es va accelerar abans de la pandèmia perquè Vodafone va avançar tots els plans de desplegament. Va decidir desplegar el 5G a 15 ciutats, entre les quals Barcelona. Això va fer que s’animés l’altre gran operador, Movistar, que ja fa mesos que està fent desplegament comercial. L’estàndard s’assolirà, si tot va bé, a finals de 2021, quan tots els fabricants podran fer productes estàndard. Jo ja em puc comprar un telèfon 5G. Els desplegaments comercials, encara que no siguin amb el 5G definitiu, han fet avançar força. En el cas de Barcelona i àrea metropolitana, tenim la cobertura dels dos operadors força estesa. A la resta de Catalunya, també podem estar molt contents. El projecte “Àrea 5G” ha aconseguit convèncer els operadors perquè els desplegaments comercials poguessin arribar a altres ciutats i àrees. Telefónica té un compromís d’estendre la cobertura a més del 70% de la població catalana durant aquests primers mesos. Entre les àrees 5G i els operadors comercials, podem ser optimistes.

Com podria afectar el desplegament del 5G a la bretxa digital?
Tota tecnologia genera esquerdes, l’esquerda és absolutament real. Amb l’escletxa digital es nota moltíssim, pot fer que les desigualtats siguin molt més grans. L’impacte de les tecnologies és directe, constant, perquè canvien cada segon. El més important per evitar escletxes és la formació i la informació. Com més complexa és la tecnologia, més risc hi ha. Però també és una oportunitat per millorar. Els polítics i la societat han de fer una gran feina. Les tecnologies arriben per quedar-se.

Quins sectors es poden veure més beneficiats, en termes de competitivitat, gràcies al 5G?
Tots, però n’hi ha alguns que són més evidents. Entre els que són més flagrants, la mobilitat, per exemple. Podrem fer un pas endavant en el concepte de transport intermodal. La gent, si tenim un bon conjunt de transport intermodal i una bona informació, ens hi apuntem i deixem el cotxe a casa. És més decisiu això que tenir cotxe elèctric. El que és bo és unir la xarxa 5G, el vehicle elèctric i el transport intermodal per fer ciutats amables i menys contaminants. A la indústria pesada també és evidentíssim que les tecnologies 5G són un salt enorme. La transformació digital de la indústria ve per la introducció de digital twins, aplicar cadenes de producció molt manejables, ajustar la producció a les necessitats i la personalització, etc. També es podrà millorar en l’àmbit social, en assistència social a persones que estan soles, amb assistència remota de professionals que donen suport psicològic. Aportarà eines perquè tinguem relacions socials, combinades amb les físiques, molt més enriquidores. El 5G aporta el temps real, les comunicacions no tindran delay perceptible, la sensació serà d’immediatesa. I aporta la capacitat d’enviar continguts molt rics com vídeo en 8K.

Què aporta el 5G? L’usuari habitual, com ho notarà, respecte al 4G que fem servir actualment?
L’usuari final ho hauria de notar a mitjà termini, en el canvi profund de la prestació de serveis de continguts dels operadors. Per als operadors de telefonia el gran negoci ara és la televisió, els continguts. Les dades ja no són negoci i d’això ja en tenim proves amb les primeres tarifes de 5G dels operadors que tenen cobertures comercials, les dades són il·limitades. Ja no hem de parlar de dades com a model de negoci sinó dels serveis. Quines pel·lícules puc veure? Puc veure un partit de futbol des de la perspectiva de Messi? Això és possible. Puc veure una òpera del Liceu des de l’escenari assegut a casa? Tot el que és contingut comprèn des de l’entreteniment fins a l’ensenyament.

Com canvia l’experiència d’usuari?
El que ara es relaciona amb l’entreteniment passa per la realitat virtual i la realitat augmentada; i la seva combinació més profunda, que és la immersiva. Això farà canviar els serveis d’entreteniment que la gent té i que són aplicables a tot el món cultural. Moltes d’aquestes tecnologies, assajades en el camp dels esports, s’estan també treballant des de la indústria. Per exemple, en la revisió d’instal·lacions o en les operacions de manteniment.

“A la indústria la gent necessita les mans i no pot estar pel mòbil”

El 5G continuarà sent una tecnologia lligada majoritàriament al mòbil? Quins dispositius agafaran protagonisme?
El mòbil té un problema que tothom veu, ocupa les mans. A la indústria, la gent necessita les mans i no pot estar mirant un mòbil. El mòbil existirà però no serà així. Els wearables (‘dispositius portables’) continuaran evolucionant, sobretot en entorns industrials. Hi ha una línia de recerca en dispositius que aposta per les polseres. Ja podríem tenir una polsera que fos un mòbil. Per tant, alliberem mans i integrem coses. Lentilles amb xips, ulleres molt lleugeres que incorporin capacitats de realitat augmentada, etc. Els dispositius també depenen de l’acceptació, que siguin possibles i econòmicament viables.

De tots els casos i proves pilot, què tenim més a prop?
Els dos últims pilots que vam inaugurar al Port de Barcelona i a Mercabarna. Estem lluitant perquè es quedin com un servei, perquè són possibles. Existeix la tecnologia i es demostra que funciona, que té un retorn. Ara cal valentia, decisió i inversió. El cas de Mercabarna és un exercici de vehicle connectat. El del Port de Barcelona és de geolocalització de vaixells. Hem fet altres proves que també son comercialitzables, com les experiències turístiques. Totes les sanitàries, com l’assessorament quirúrgic remot, es pot fer i segur que va endavant. Amb l’Ajuntament de Barcelona estem en un projecte d’un robot afectiu, que és un exercici d’intel·ligència artificial. En tenim set que ja estan fent companyia i ajudant persones que estan soles. Està donant molt resultats. Ara hem de fer estudis de resultats i estudis ètics. I per la part comercial, tot el món de l’entreteniment, només caldrà especificar la normativa. L’any dels serveis serà l’any 2022.
Com podria ajudar el 5G, per exemple, en la gestió de la pandèmia?
La saturació d’hospitals es pot solucionar de dues maneres: fent més hospitals, que no és sostenible, o utilitzant mitjans amb els quals l’hospital pugui venir-te a casa. Per a fer això, necessitem comunicacions millors que les que tenim ara. Per tot el tema d’emergències és superbàsic. Per als serveis soci-sanitaris és fonamental.

Amb totes les possibilitats que dona aquesta nova tecnologia, quin és el límit?
No hi ha límit! L’estàndard G és un llibre al qual s’hi afegeixen capítols. La primera pàgina va ser el telèfon mòbil. Cada capítol millora l’anterior i incorpora coses noves. El capítol 17 parla de 5G i el capítol 18 parla de 6G. El repte és utilitzar freqüències més altes, però segures. Hi ha tot un ampli espectre. Tenim l’objectiu de la cobertura de grans espais. Al mig de l’oceà no hi arriba el 5G. Tenim tota la integració de xarxes de satèl·lits. El gran repte és arribar a tot el territori mundial, que també ho necessitem per evitar escletxes digitals.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *