Suplement

Ets i uts

  • Compartir

Ei, que estàs a la lluna? (2)

CNL d'Osona
26 de gener de 2021

La setmana passada vam veure que la màgia de la lluna ens havia inspirat durant segles i d’aquesta inspiració no n’havia quedat exempta la llengua. Avui continuarem veient expressions que tracten d’aquest astre.

A aquells qui no paren atenció al que s’explica, com si quedessin atrapats per la bellesa del nostre satèl·lit, se’ls diu que estan a la lluna (o a la lluna de València). És com si somiessin, perquè deuen voler agafar la lluna entre dents, que vol dir ‘pretendre l’impossible’. Res no és impossible, es diu sovint, però tu has de crear les circumstàncies per arribar al teu objectiu. Una dosi d’idealisme i una altra de realisme. Aquesta és la fórmula. Però no deixeu que us vulguin fer veure la lluna al mig del dia (o fer veure la lluna en un cove), és a dir, no us deixeu enganyar. Triomfeu o no en la vida, l’important és estar de bona lluna (de bon humor) i deixeu les males llunes (el mal caràcter) per als idiotes o per als enemics. Si teniu llunes o sou arrauxats és que teniu el caràcter variable. En aquest cas, o us reeduqueu o patireu.

I per acabar, us recomanem la lectura de Quan queien homes de la lluna, el primer conte del llibre Tretze tristos tràngols, d’Albert Sánchez Piñol. Esperem que la lectura us inspiri.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *