Suplement

Economia

El cafè per a tots no serveix per salvar el turisme

Marta Escobar/AMIC
6 de juny de 2020

El turisme local “no és suficient” per complir les expectatives i el cafè per a tots no serveix per salvar el sector. Com en pràcticament tot, cada territori de l’Estat espanyol té les seves pròpies particularitats, i mentre que Catalunya i les Illes Balears reclamen coordinació europea per no donar per perduda la temporada, Andalusia sap que si els visitants locals confien en ells tenen molt terreny de joc guanyat. Així s’ha posat de manifest durant una trobada sobre les perspectives turístiques per a aquest estiu organitzat per Acave i amb la participació de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón; el director de l’Agència d’Estratègia Turística de Balears, Manuel Porras, i el viceconseller de Turisme d’Andalusia, Manuel Alejandro Cardenete. Diferents colors polítics, però prioritats similars a les quals havia de donar resposta la secretària d’Estat de Turisme, Isabel María Oliver, que, per “problemes informàtics”, no participava a la reunió. El principal nexe d’unió entre comunitats? La quarantena imposada pel govern espanyol, que encara incentiva menys el turisme.

Si bé és cert que la pandèmia de la Covid-19 ha posat de relleu la necessitat de potenciar el turisme local, també ho és que només amb els visitants domèstics no es compleixen les expectatives. Catalunya va tancar el 2019 amb una despesa turística total de 25.168 milions d’euros, un 4,5% més que l’any anterior. El 84,73% de la despesa prové del turisme estranger, que va gastar un total de 21.168,4 milions d’euros, davant dels 1.946,6 milions –un 7,73%– que van gastar els catalans al territori i els 1.894,7 –7,53%– els visitants de la resta de l’Estat. Si més de 19,4 milions de turistes estrangers van visitar Catalunya l’any passat, com recuperarà el territori la despesa que representa?

La clau és trobar una estratègia no només a escala autonòmica i estatal, sinó també a escala europea per evitar, en paraules de Chacón, “situacions de desconcert i preocupació”. La dependència de Catalunya del mercat europeu impedeix que només el turisme local salvi la temporada, cosa que posa en evidència que “per molta demanda interna que hi hagi, no complim les expectatives”. Però solucionar això no és tasca de les famílies o de les empreses, sinó que, segons la consellera, “les ajudes han de venir del sector públic”.

En aquest sentit, el viceconseller de Turisme d’Andalusia ha demanat que Espanya llanci uns bons vacacionals o familiars com ha fet Itàlia, “un pla nacional de vacances, que doni bons de 500 euros a rendes inferiors a 40.000 euros”. Aquests bons es retornarien a la declaració de la renda de l’any que ve i, segons exposa Cardenete, “els diners que poden semblar un cost per al govern tindran un efecte multiplicador via IVA i impostos”.

Aquest bo pot tenir efectes visibles en comunitats com Andalusia, però no seria el mateix per a Catalunya o les Illes Balears, que viuen del turisme estranger. És per això que Chacón insisteix en la necessitat d’adoptar “mesures per captar turisme internacional” i de comptar amb “ajudes directes imprescindibles” que frenin la seva caiguda.

Per elaborar aquestes mesures és important tenir en compte que “si no som capaços d’unir oferta i demanda, no hi ha mercat que existeixi” i, com subratlla el director de l’Agència d’Estratègia Turística de Balears, “és fonamental treballar per aconseguir un protocol estandarditzat i consensuat a escala europea” perquè, adverteix, “sense això poc podrem parlar de reactivació”. I la reactivació també va de “mantenir i protegir el capital humà de les empreses turístiques”, motiu pel qual tots els agents polítics demanen que els ERTO per causes de força major s’allarguin fins que acabi la temporada i evitar així que es converteixin en ERO.

Presumiblement, també canviarà la manera de consumir el turisme i aquí les agències de viatges tindran un paper molt important. Si la digitalització va comportar que molts dels consumidors es muntessin els viatges pel seu compte, ara la informació i la seguretat agafen protagonisme i les agències seran les que ho podran garantir. Però tornem al mateix i això torna a ser el peix que es mossega la cua.

El turisme, com altres sectors, no ha rebut més ajudes que els ERTO i els crèdits ICO i això no garanteix liquiditat. No importa el color polític, no importa l’esquerra, la dreta o el centre, perquè la prioritat per a tots és la mateixa: salvar empreses, salvar el sector, salvar els llocs de treball i tenir liquiditat. I per això calen més mesures i, sobretot, que siguin debatudes i consultades amb tots els territoris. I és que assabentar-se a cop de BOE de coses com, per exemple, de la prohibició que entrin creuers en segons quins ports de l’Estat, comença a cansar ja els dirigents polítics de les comunitats.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *