Suplement

Cinema

‘El jardín secreto’, de Marc Munden

Joan Salvany
17 de setembre de 2020

La majoria de les pel·lícules no han de tenir un remake. En pocs dels exemples que podríem posar no han perdut estil, ritme, sentit i sensibilitat. Són encàrrecs professionals que accepten directors que estan a l’atur i que sempre haurien volgut fer aquell tema d’una altra època. Però el cinema ha canviat i la societat també. Les tres versions cinematogràfiques existents del llibre de Frances Hodgson Burnett El jardín secreto, publicat per fascicles a partir del 1910, així ho revelen. La dirigida per Fred M. Wilcox l’any 1949 era gòtica misteriosa amb clarobscurs. La de 1993, produïda per Francis Ford Coppola i dirigida per l’aleshores aplaudida Agnieszka Holland després dels èxits consecutius d’Europa, Europa i Olivier i Olivier, aconseguia un encant sobrenatural per la puresa de la posada en escena, per les preses accelerades dels processos de creixement de plantes i flors, com un documental de biologia.

La de l’any 2020, dirigida per Marc Munden, el seu segon film, on aplica la seva experiència en minisèries per a la televisió britànica, fa servir el truc dels efectes digitals que sembla que puguin resoldre qualsevol dificultat visual però que sovint aixafen la creativitat per antiestètic, a més de tenir un to trist que ha caracteritzat el cinema infantil. La fantasia en digital fa que el misteri sigui nul en la versió de Munden quan mata la mare i gairebé ho aconsegueix amb el fill. No hi ha horror. De manera que l’únic passatge que provoca inquietud, encara que és per casualitat, és quan el còlera matava persones a cabassos en l’any de la independència del Pakistan, el 1947, molt convuls per l’Índia. Aquesta és l’època en què s’ha traslladat la història original de Frances Hodgson Burnett (1849-1924).

Història d’adults i nens espatllats com les flors, hi ha la de la nena de 10 anys que es queda òrfena i ha d’abandonar el món indi per establir-se al món del nord d’Anglaterra, en una luxosa mansió. Aquesta El jardín secreto és més pomposa que eficaç. Sense el component de noblesa que dona la desgràcia i que mai tindrà alegria. En aquest laberint hi actuen Dixie Egerickx, Colin Firth i Julie Walters.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *