Suplement

Els camins de l'Eix

El Montseny (5)

15 d'octubre de 2020

El far dels boscos encantats, les bruixes i les fonts

Tothom que viu o estima el Montseny té una font preferida. N’hi ha més de 900 i habiten entremig de boscos frondosos que fa centenars d’anys que creixen entre l’excepcional biodiversitat del Montseny. Una terra –monte signo– que esdevenia un far per als vaixells que volien tornar a Catalunya. Un massís de contrastos coronat pel Matagalls, el Turó de l’Home i les Agudes, i a la seva falda uns boscos per on, a la nit, s’hi passegen les bruixes

El castanyer de les 9 branques de Viladrau

És un dels arbres més emblemàtics del Montseny. Té uns 700 anys d’edat i fa 23 metres d’alçada. Dues de les branques més grosses es van trencar l’any 1987 per unes fortes ventades. S’hi arriba des de Viladrau.


Una mirada al patrimoni

El Parc Natural del Montseny fa el seu curs de vida entre les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental. L’any 1978 la UNESCO el va declarar Reserva de la Bioesfera. El Montseny és un paradís de la biodiversitat, amb més de 1.600 plantes amb flors diferents. N’hi ha més que a un país com Anglaterra. També és un paradís per fer senderisme envoltat de fagedes, alzinars, suredes, avetoses i rouredes, que canvien al llarg de les estacions de l’any. Amb una mica de paciència i silenci, s’hi pot veure el tritó del Montseny. I amb imaginació, les bruixes que viuen als boscos.

Caminant pel parc natural del Montseny

Està situat a la serralada Prelitoral Catalana, entre les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental. La Reserva de la Biosfera del Montseny va ser declarada el 28 d’abril de 1978 per part de la Unesco. Una de les activitats principals del territori del Montseny és el senderisme. Hi ha una trentena de rutes senyalitzades entre 250 quilòmetres: des de circuits circulars fins a GR que travessen el Montseny. El Parc organitza caminades guiades per conèixer el patrimoni natural, els colors del bosc, el bolets, i les llegendes de bandolers i bruixes. Des de fa molts anys, el Montseny ha estat una terra ocupada per l’activitat humana, com la forestal i la dels carboners. De fet, el 85% del territori del parc és de titularitat privada.


Els tres cims

El Massís del Montseny està coronat per tres conjunts muntanyosos ben majestuosos: el Pla de la Calma; el Turó de l’Home i les Agudes i el Matagalls. Tots ells s’enllacen pel coll de Collformic i el coll de Sant Marçal, la capçalera de la conca del riu Tordera.


Fonts del Montseny

N’hi ha gairebé un miler. Una de les més emblemàtiques és la Font de les Paitides de Viladrau, les dones d’aigua molt arrelades a les llegendes populars. També hi ha la Font de Passavets, un dels punts més fotografiats del Montseny i concorreguts per anar a buscar aigua.


El Montseny, una biodiversitat excepcional

Al Massís del Montseny hi conviuen tres ecosistemes: l’atlàntic, l’eurosiberià i el mediterrani. Segons Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals a la UAB, el Montseny és “una síntesi dels grans paisatges de l’Europa Occidental. Si anem del Baix Montseny fins als cims més alts de 1.700 metres d’alçada és com si passéssim de les comarques del Vallès, Osona i la Selva a Noruega”. Hi trobem alzinars, suredes, fagedes, avetoses i rouredes. De fet, hi ha més diversitat de plantes amb flors, unes 1.600, que en la totalitat d’espècies que hi ha a tot Anglaterra. Tot plegat amb una fauna típica de terra centreeuropa, com la guineu, la llebre, el liró o el tritó del Montseny, l’única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya.


El pantà de Santa Fe del Montseny

La vall de Santa Fe del Montseny està situada al cor del massís. És una de les portes del Turó de l’Home i un refugi natural ple de fagedes i avetoses. Des del Centre d’Informació de Can Casades, en surt una de les rutes familiars més concorregudes que passa per diversos salts d’aigua i arriba al Pantà de Santa Fe del Montseny. Ramon de Montaner, un editor de Barcelona, va fer construir l’any 1935 un pantà per subministrar electricitat a un hotel que hi havia construït, l’Estanyol, l’any 1914. Per a la seva construcció es va utilitzar granit de la mateixa vall.


Jacint Verdaguer va publicar l’any 1901 ‘Ayres del Montseny’, que conté 35 poemes sobre el massís. Verdaguer va pujar al Matagalls el 1899, una experiència que va acabar sent un retrobament personal amb el seus orígens.

Un tast gastronòmic

La gastronomia del Montseny arreplega tots els ingredients que li dona la terra. El receptari no s’entén sense el pollastre i la vedella amb bolets, les patates amb pell, el xai a la brasa, les mongetes del ganxet i les castanyes guisades amb botifarra. Una cuina amb dedicació i sense pressa.

La castanya de Viladrau, el segell gastronòmic del Montseny

La castanya de Viladrau és el producte per excel·lència de la tardor del Montseny, però els seus derivats es poden degustar tot l’any. La castanya del Parc Natural del Montseny es recull a una alçada de 900 metres i té un color pujat i brillant, i de gust dolç. L’any 2009, Joaquim Solé va engegar Castanyes de Viladrau, una empresa que recull i comercialitza aquest producte del Montseny i recupera castanyers centenaris.


La Cervesa del Montseny, l’artesania d’aquest beure als peus del massís

L’any 2007 un grup d’amics van constituir la microcerveseria que està situada a la falda del Montseny, a Sant Miquel de Balenyà i Seva. Elaboren una cervesa artesana perquè, a banda del mètode d’elaboració, utilitzen ingredients integrals i un sistema d’envasar natural. L’empresa està especialitzada en cerveses ale o d’alta fermentació, i en produeix de blat, negra malta, IPA i fins i tot de castanya, entre d’altres.


El restaurant Matagalls, la vida de pagès al plat i a la taula

Tal com van fer moltes famílies de la zona, la de la Lourdes va decidir deixar la vida de pagès i aventurar-se a obrir un restaurant al poble de Montseny. Ara jubilada, guia la seva filla per cuinar cada dia als excursionistes, boletaires i turistes del Montseny l’especialitat de la casa: mongetes del ganxet i botifarra i xai a la brasa. La clau de les seves receptes: “Cuinar sense pressa i amb un bon producte local”.


Un passeig amb parades

El castanyer d’en Cuch

Juan Carlos Tarragó Bergés

És un dels arbres més gruixuts de Catalunya i el seu tronc té gairebé 12 metres d’amplada. El castanyer d’en Cuch està situat dins la finca de Can Cuch, a Cànoves i Samalús. A l’interior del castanyer, que és buit, no fa gaires anys hi vivia un carboner que hi havia instal·lat un jaç i una taula amb seients. Fins i tot, hi havia una llar de foc aprofitant l’obertura natural del tronc superior i encara es pot veure el sutge de la xemeneia. Des de Cànoves, hi ha una pista forestal que condueix fins al pantà de Vallfornès, on hi ha una pista que porta fins a la propietat de Can Cuch. Allà, i deixant enrere la font que porta el nom de la mateixa finca, hi ha un camí d’un parell de minuts que arriba fins al descomunal castanyer.


El monestir de Sant Marçal

És una església romànica del segle XI. Està situat a 1.100 metres d’altitud entre el gran massís del Matagalls i les Agudes i el Turó de l’Home. El seu conjunt arquitectònic està format per una petita església romànica de nau allargada i absis circular i un ample campanar. Al costat hi ha la gran casa pairal on vivien els monjos benedictins. A principis del segle XX, el monestir es va acabar convertint en un petit hotel de muntanya. De fet, des de Sant Marçal hi surten moltes excursions cap al Matagalls o les Agudes. A 300 metres del monestir hi ha la font Bona, el bressol del riu Tordera. És el punt on neix aquest riu que desemboca al Mediterrani entre Blanes i Malgrat de Mar.


El Circ Cric, clavat a la falda del Montseny

Tortell Poltrona està segellat a tot l’imaginari dels nens i nenes del país. L’any 1995, Tortell Poltrona i Montse Trias van escollir l’entorn i el paratge del Montseny per fundar el CRAC (Centre de Recerca de les Arts del Circ). Justament ho van fer en un espai de Sant Esteve de Palautordera que es va convertir en la seu estable del circ. Un espai on s’hi han gestat centenars d’espectacles que han fet riure grans i petits. Tot plegat en una simbiosi entre arts escèniques i naturalesa. Per Tortell Poltrona, els boscos dels voltants també són altres circs on poden passar moltes coses. Dels fundadors del Circ Cric també n’ha sortit l’ONG Pallassos sense Fronteres, que té l’objectiu de millorar la situació emocional de la infància que pateix les conseqüències de conflictes armats, guerres o catàstrofes naturals a través d’espectacles còmics realitzats per pallassos i pallasses professionals voluntaris.


Terra de bandolers i dones d’aigua

Els frondosos boscos del Montseny eren terres on s’amagaven bandolers com en Serrallonga però també les dones d’aigua o les bruixes de Viladrau. Eren dones sàvies, amb amplis coneixements sobre plantes remeieres i que van ser perseguides i executades durant el segle XVII.

Amb el suport de:

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *