Suplement

El pont Nou de Camprodon

Xavier Roviró i Carme Rubio
18 de setembre de 2020

Declarat bé cultural d’interès nacional, el pont Nou de Camprodon s’alça sobre el riu Ter en el punt on s’uneixen el Ter i el Ritort. Aquesta construcció va ser de gran valor estratègic, atès que va obrir el camí de ferradura cap a la Cerdanya i amb això s’aconseguia comunicar el Ripollès amb la comarca pirinenca de la Cerdanya. Sembla que el pont es va aixecar damunt les restes d’un altre de més antic, raó per la qual a partir d’aquell moment la gent de la vall de Camprodon el va anomenar el pont Nou.

DESCRIPCIÓ

Construït amb pedra a doble pendent, la seva longitud total és de 66 metres. L’arc central té una amplada de 22 metres i és de mig punt. A banda i banda hi ha altres arcs auxiliars, també de mig punt, molt més petits que el principal; es recolzen en les roques del llit del riu, quatre al costat dret i un altre al costat esquerre. Aquest arc avui queda fora de la llera i representa el carrer de Sant Roc, un dels carrers més turístics de la població, que connecta amb l’anomenada Vila de Baix, formada en època medieval i envoltada de muralles. El pont disposa de tallamars a banda i banda del pilar central, del qual van ser dos antics alleujadors. La seva calçada, asimètrica, és igualment espectacular, dotada d’una petita muralla i una porta-torre de vigilància a l’entrada a la població, amb matacà i espitllera.

HISTÒRIA

D’estil gòtic, va ser construït entre els anys 1196 i 1226. En segles posteriors es van fer diverses reconstruccions, en especial en el segle XIV, quan es va reforçar i modificar la seva aparença. En el curs de les reformes successives es va afegir la porta en forma de torre que permet l’accés al nucli urbà de Camprodon. En aquesta porta d’entrada es poden veure gravades algunes dates significatives de les modificacions fetes al pont, corresponents als segles XVI i XVII. Ja en el segle XX s’hi van fer restauracions el 1930 i 1985 i va ser declarat Monument Històric-Artístic l’any 1976.
Com a ús curiós, els camprodonins han aprofitat el llit del riu prop del pont per acumular els estris que han d’alimentar la tradicional foguera de Sant Joan.

CURIOSITATS

A començaments del segle XX la casa de galetes Birba de Camprodon va utilitzar la imatge del pont medieval de la vila com a reclam publicitari del seu producte. El pont sobre el Ter i la imatge del poble van tenir un gran èxit entre els milers de turistes i excursionistes que visitaven Camprodon. L’empresa va contractar un cartellista de renom, Josep Morell, per dissenyar la imatge de les seves capses. Morell, veient el tipus de client a qui anaven dirigits els productes de la marca, va relacionar les galetes amb Camprodon, la natura, la història, les muntanyes i l’excursionisme. D’aquesta manera els dibuixos reflectien aquesta unió de conceptes. Hi va dibuixar el pont, el poble, les muntanyes i, molt subtilment, també va incloure el refugi d’Ulldeter.
El refugi d’Ulldeter s’havia convertit en una icona de l’excursionisme català. Estava situat al circ que es forma a la capçalera del Ter, sota mateix del coll de la Marrana, a una alçada de 2.393 metres sobre el nivell del mar. Es va construir gràcies a un recapte entre gent del món excursionista català, des dels ajuntaments de Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Ripoll i la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona. El refugi es va inaugurar l’estiu de 1909 i està considerat el segon refugi de muntanya de Catalunya –deu anys abans s’havia bastit el refugi xalet de Cortalets sota la pica del Canigó– i el primer de l’Estat espanyol. Era d’estil noucentista, de voltes de pedra apuntada, el teulat enquitranat de fort pendent i les finestres de fusta vermelles. Va estar obert fins a la guerra del 1936-1939. Les tropes franquistes el van dinamitar per por que no s’hi aixopluguessin els maquis. Actualment queden dempeus algunes petites restes amb una placa commemorativa. El 1940 va ser substituït per un nou refugi situat a una cota força més baixa. El dibuix lliga perfectament dos símbols dels excursionistes i muntanyencs: el refugi on neix el Ter i el pont de Camprodon on s’originen les galetes. Així, tothom que anava a Camprodon i s’estimava la muntanya havia de comprar les galetes Birba.
Com que les galetes Pujol també van utilitzar la imatge del pont de Camprodon com a icona de la marca, el fet que dues marques de galetes utilitzessin com a símbol comú el mateix pont, d’una gran bellesa i espectacularitat, va establir una associació directa entre Camprodon i les galetes de qualitat.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *