Suplement

Ponts

El pont vell de Roda de Ter

1 d'agost de 2020

Un dels rius principals de Catalunya, el Ter, quan entra a la Plana de Vic pel punt situat just al peu del santuari de la Mare de Déu de la Gleva, fa un gir de noranta graus cap a llevant i canvia de sobte la direcció que duia de nord-sud per la d’oest-est. Inexplicablement el riu abandona les terres planes de Manlleu i Roda i s’endinsa en les feréstegues Guilleries fent-se pas entre espadats i muntanyes escarpades.

El corrent del Ter acostuma a ser el que correspon a un riu de cabal mitjà, el qual sovint presenta revingudes que transformen la seva placidesa habitual en torrentades perilloses. El volum significatiu d’aquest riu i les seves crescudes freqüents fan que els ponts que es van construir per superar el seu pas, construccions imprescindibles per restablir la comunicació entre una part i l’altra de la Plana de Vic, siguin considerats com a obres de realització complexa i difícil.

La stratta francisca, o camí de França, era l’antiga calçada romana que, passant a través de les planes de Vic i d’Olot, comunicava Barcelona amb França. Quan aquesta via arribava a Roda, el camí encara havia de saltar l’obstacle del pas del riu Ter, un dels punts estratègics més dificultosos del recorregut. Els romans van fer en aquest indret una gran obra d’enginyeria que es pot considerar similar a la del pont del Diable de Martorell, un altre dels passos clau de la xarxa de comunicacions de terres catalanes, perquè la via que comunicava Barcelona amb les terres de ponent havia de superar el riu Llobregat. El Pont Vell de Roda, doncs, avui recorda una de les actuacions emblemàtiques de l’enginyeria romana damunt del territori.

Segons tots els indicis, l’actual Pont Vell de Roda, antigament conegut com a Pont del Ter, es va construir sobre l’antic pont romà i s’ha convertit en un dels ponts més antics i característics de la Plana.

Història

Els documents més antics del pont es remunten al segle XI, època en què consten unes deixes destinades a la seva construcció. Més endavant, a mitjans del segle XIV, hi va haver una altra deixa molt notable per reconstruir-lo de les destrosses ocasionades per una riuada. El pont encara va ser objecte d’altres reconstruccions, algunes de certa importància (el 1617, el 1710, el 1940), també ocasionades pels efectes de diferents riuades o altres destruccions. Les reconstruccions, ampliacions, reformes i millores han estat constants al llarg dels segles i en cada cas han representat per als rodencs l’esforç d’haver de costejar una despesa considerable.

Descripció del pont i el conjunt monumental

El Pont Vell de Roda està format per dues filades de set arcades de mig punt sobreposades, les quals estan sostingudes per grans pilars. Per les seves característiques, el pont actual està classificat com a pont gòtic, originari del segle XV. Anteriorment, el pont tenia al capdamunt una capella dedicada a Santa Maria, la qual es va convertir, l’any 1330, en l’església parroquial de Roda, sota l’advocació de Sant Pere, i al seu voltant va créixer la població de Roda. En el segle XVIII, a partir de 1778 es va construir l’església barroca actual, al damunt de l’església més antiga. Aquestes obres van finalitzar el 1787. La construcció d’aquest temple va fer que la capella dedicada a la Mare de Déu del Sòl del Pont fos traslladada a l’altre extrem del pont, a la part baixa. El 1898, es va construir la segona filada d’arcs sobre el pont vell per intentar solucionar el fort desnivell que havia de salvar el pont. Des de llavors que es diu que Roda té un pont sobre pont i una església a cada cap.

Un element original i interessant del pont de Roda és la presència d’una marededeu, la Mare de Déu del Sòl del Pont, unida al pont des de temps immemorials. Això respon a una tradició molt antiga anterior al cristianisme, segons la qual els ponts que eren claus per salvar l’obstacle que representava un riu tenien la seva divinitat pròpia. Un cop cristianitzada la societat, aquella devoció pagana va ser substituïda per la de la marededeu, la qual vetlla pel pont i per tots aquells que el travessen. En una de les arcades del pont es va trobar una imatge molt antiga tallada amb pedra que representava una divinitat precristiana protectora del pont; aquella imatge es va conservar en un pedró durant molts anys fins que va ser destruïda durant la Guerra Civil del 1936-1939. La Mare de Déu del Sòl del Pont és tan antiga com el mateix pont a qui deu el nom i la devoció.

La llegenda

Ramon Muntmany, un avi de les Masies de Roda, ja fa molts anys ens va explicar la història següent:

“Diuen que hi va haver una guerra i van amagar la marededeu ben amagada. Perquè no la trobessin, la van colgar. Al cap de molts anys van fer el pont i un home, un treballador, la va trobar tot fent l’arcada del pont. Se la va emportar a Manlleu, però ella va tornar tota sola cap al pont de Roda. Aquest home la tornava a trobar i se la tornava a emportar. Això va passar diverses vegades i cada cop tornava a Roda. Davant d’això li van aixecar una capella al capdavall del pont i la van deixar allà, i encara hi és. Van fer-ne una església allà on la van trobar i en van dir la Mare de Déu del Sòl del Pont.

Aquesta Mare de Déu guarda de les desgràcies a tots els que passen pel pont. Mireu que n’han passat molts, de casos, i mai hi ha hagut cap desgràcia!”

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *