Suplement

Crítica literària

  • Compartir

El relat d’un segrest colpidor

Víctor Palomar
30 d'octubre de 2021

Acostumats a ser vistos com aquells a qui només els agrada el morbo o a veure com la seva feina és considerada com a menor dins les redaccions, els periodistes de successos han vist en l’èxit de la sèrie de Carles Porta Crims, tant en el seu format televisiu com radiofònic (ara amb Premi Ondas inclòs), una manera de ser reconeguda la seva feina. Me’n feia adonar la redactora d’El Punt Avui Tura Soler, una de les millors periodistes de successos de Catalunya i qui millor va informar del segrest de la farmacèutica d’Olot Maria Àngels Feliu. No és estrany que el seu nom aparegui en més d’una ocasió en el llibre del director de l’exitosa sèrie de TV3 La farmacèutica. 492 dies segrestada. Ella és la primera persona que em va parlar de les sospites que hi havia per part dels investigadors d’un agent de la policia local d’Olot o que em va portar a buscar el zulo a la zona de Sant Pere de Torelló abans que la policia resolgués el cas.

Tal com ja va fer en els anteriors llibres, com Fago o sobretot Tor. Tretze cases i tres morts (tots ells editats per La Campana), Carles Porta no només es limita a fer una àmplia i minuciosa recerca dels casos que han marcat la crònica negra dels últims anys –des de la lectura del sumari, les declaracions en els judicis, entrevistes als protagonistes i compilació d’articles i publicacions generades– sinó que el que té més mèrit de tot plegat és la seva capacitat de presentar-ho en un relat que enganxa el lector de la primera a l’última pàgina.

En el cas de La farmacèutica. 492 dies segrestada, les 314 pàgines del llibre no només permeten fer-se una idea del que va haver de viure Maria Àngels Feliu durant un any i quatre mesos en un cau de reduïdes dimensions, ple d’insectes i humitats i on ni tan sols es podia posar dreta, sinó també la ineptitud dels seus raptors que va fer que el captiveri s’allargués més del que havien previst, els errors de la investigació que van portar dos innocents a presó i a donar per morta la farmacèutica o la descoordinació dels cossos policials que va fer que es trigués més de sis anys a detenir els autors, quan algunes pistes haurien pogut posar fi al rapte sense el llarg patiment de Feliu.Tot i que s’havien publicat altres llibres sobre el cas –Estampes del segrest d’Olot, editat pel diari El Punt; Olot. Crònica d’un segrest (edicions Xandri), i Segrest legal. La meva versió dels segrest d’Olot (autoeditat per Joan Casals)–, el de Porta és el més complet dels publicats fins ara.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *