Suplement

Llibres

El retorn de Michela Murgia

Dolors Altarriba
4 d'agost de 2018

Michela Murgia es prodiga poc en la novel·la. Proa ha publicat recentment traduïda al català la seva segona novel·la. Es diu Una relació perillosa i segueix l’estela en misteri literari de L’acabadora, una novel·la autobiogràfica que ja va ser un èxit quan es va publicar, l’any 2009. A Una relació perillosa s’explica la relació que s’estableix entre l’Eleonora, una actriu d’èxit, sense fills ni lligams familiars, que ja ronda els 40, i en Chirú, (Chirú és com es titula en italià), un noi de 18 anys, que sembla que té talent per a la música. L’Eleonora ve a ser la mestra de vida del jove i el lector es manté amatent durant tota la lectura per veure com es desenvolupa una relació que pot o no ser perillosa, com diu el títol. El que és, de ben segur, com passava a L’acabadora, és una sorpresa d’argument. Esperant cap on va una relació que tothom veu amb els mateixos ulls, sovint lascius, que no veu l’Eleonora, el lector és espectador d’un aprenentatge que comporta una relació sentimental però no sexual i l’efecte d’aquests sentiments en els dos protagonistes. Passa factura al jove i a la mestra i no ens queda clar si aquest mestratge ha estat útil al jove.

Murgia explora subtileses, tensions i lluites de poder de les relacions emocionals. Del que s’hi parla és delicat però ella ho explica sense sucre, sense happy end, tal com s’entén, posant cara a cara la maduresa i la innocència. I és que, essent literalment impecable, aquesta obra tracta de dos temes que són a la societat i que, com de tot, són política: el poder, tenir-lo fins i tot per sobre de la família del noi i posant en dubte la importància d’aquesta; i la qüestió de gènere, fer que sigui una dona la que fa mestratge de vida i no un home. I hi ha algunes converses entre els personatges que hi tenen a veure. I encara que pugui semblar reivindicativa en el sentit de gènere, no ho planteja com un èxit, sinó que tal com ha dit “les dones no són éssers superiors, com tampoc ho són els homes, i per tant les petites misèries també amb elles esdevenen poquesa a l’enèsima potència”.

Murgia, de l’illa de Sardenya, va estudiar Teologia i Filosofia i va explicar en una obra de teatre la seva experiència com a teleoperadora. A part de les dues novel·les, ha publicat un llibre de teologia feminista. No és aliena a la política: és feminista, cristiana i independentista sarda. De fet, va ser candidata a la presidència del govern de l’illa. Aquesta autora, com ha explicat, escriu quan hi ha alguna cosa que no funciona, no ho fa pas quan està tranquil·la, i potser d’aquí la seva poca –i esperada per als que la coneixen– producció. De moment, ho fa sobre herències simbòliques. Confiem que no tardi vuit anys a publicar una altra novel·la, perquè el lector/lectora en pugui continuar enamorat.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *