Suplement

Alegria interior

El silenci

Jordi Soler
17 de gener de 2020

El silenci sempre ha estat un gran company de viatge. Un gran mestre traspassat recentment m’ha deixat aquest llegat com el seu millor tresor. “No cal cercar”, deia, “som fets”. Reconec que al principi no entenia del tot el seu llenguatge encriptat i alhora molt simple, però amb el temps cada paraula va anar agafant sentit i de tot el recull de consells que em va regalar em quedo amb “saber parar” i “fer silenci”.

Per trobar el vertader silenci cal parar en tots els sentits, i això és una tasca que no tothom és capaç d’assumir, ja que en aquest camí hi ha molts paranys i falsos miratges. Cal entendre que la simple inquietud per entendre i conèixer poden ser impediments si no els dosifiquem com cal. Assaborir el plaer del silenci, la quietud i el no fer ens ajuden a veure el que hi ha darrere del tel que representa la realitat mental en la qual estem ficats diàriament.

La recepta és molt senzilla, potser massa i tot per ser entesa per ments avesades a calcular-ho i jutjar-ho tot. Si centrem la nostra atenció únicament en el destí ens perdem el camí que és el que realment importa, si volem doblegar l’aigua simplement ens mullarem i si no “estem” ens “perdem”.

Vaja, que a la vida vivim situacions difícils de pair i que les coses no arriben sempre com les havíem planejat, però que de les pèrdues més sentides en surten els més grans aprenentatges, i que si som capaços d’activar tots els nostres sentits podrem treure el missatge de l’ampolla sense haver-la de trencar.

Aquest mestre, amb esperit de nen i un gran arquitecte de la vida, és dels que ensenyava fent, no calia esperar una gran lliçó magistral d’ell, simplement havies d’observar les seves obres i escoltar les seves paraules amb una gran amplitud per poder-les apreciar en tota la seva grandesa. De la mateixa manera que ens posem a la distància adequada d’una obra d’art per poder-la apreciar com cal, podem servir-nos del silenci i el saber parar per apreciar el vertader significat de les situacions que se’ns presenten, siguin les que siguin i vinguin d’on vinguin, ja que sempre tindran un propòsit positiu per nosaltres encara que a simple vista ens costi d’entendre’l.

Amb els dies he arribat a entendre que gràcies al silenci la connexió no s’ha perdut, que tot allò que es donava en el passat té una continuïtat en el present i que no calen comiats si un moment de quietud o una simple pausa en el camí ens pot fer retrobar i ens permet reprendre el nostre diàleg particular on les paraules no emeten so. Josep, des del més profund, gràcies per tot.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *