Suplement

El símptoma del paper higiènic

Joan Carles Arredondo
2 d'abril de 2019

Un titular va cridar poderosament l’atenció fa uns dies: “El Regne Unit emmagatzema tones de paper higiènic per temor a un Brexit dur.” Ja se sap que els titulars tenen la vocació de cridar l’atenció i no sempre tenen ni la capacitat, ni tan sols la missió, de sintetitzar problemàtiques complexes. Però, en aquest cas, el titular posa de manifest fins a quin punt les conseqüències d’una sortida sense ordre d’un país de l’estructura de la Unió Europea té repercussions que arriben fins a les estances més íntimes d’una casa.

En els últims mesos, el món ha assistit a les anades i vingudes de l’acord que ha de fer possible que la sortida, acordada en un referèndum de convocatòria qüestionable, sigui el menys perjudicial possible per als interessos econòmics europeus i britànics i també per als respectius ciutadans. Era inqüestionable que la decisió de deixar de formar part de la Unió Europea tindria conseqüències que els partidaris de mantenir la situació inalterada van ser incapaços d’explicar de manera prou convincent quan es va celebrar el referèndum.

Entre aquestes conseqüències, el paper higiènic és només una anècdota, però també és una il·lustració del problema. El Regne Unit, bressol de la revolució industrial, té un sector secundari afeblit i poc competitiu i per això ha d’acudir a les importacions per disposar de subministraments de determinats productes. Com el paper higiènic: no en produeix prou per a la demanda interna i fabricants estrangers, en previsió dels problemes que suposaria la imposició d’aranzels que es derivaria de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea estan acumulant ara producte per pura prevenció. Passa el mateix amb alguns medicaments, com l’ibuprofèn, que ha incrementat la demanda (potser pels mals de cap de la situació).

Una sortida sense acord suposa l’establiment de barreres comercials i sotmetre les relacions econòmiques entre la Unió Europea i el Regne Unit sota les mateixes normes que amb la resta de països que no són membres de la comunitat. Això implicarà imposar aranzels i, en la mesura que la Unió Europea és el principal soci comercial (representa un 63% de les exportacions i una xifra similar de les importacions) no és difícil augurar un doble problema, menys exportacions, i importacions més cares (l’Institut Nacional de Recerca Econòmica i Social del Regne Unit ha arribat a xifrar el cost d’un Brexit sense acord en gairebé 900 euros per habitant cada any).

És clar que, en cas d’una sortida sense acord, el Regne Unit hauria de treballar per aconseguir nous socis comercials. Però això no es fa d’avui per demà i els anys de convivència, que pel que és vist ha tingut una valoració negativa entre els ciutadans britànics, han generat algunes dependències. Londres és una plaça financera de primer ordre, entre d’altres motius, per la relació econòmica amb la Unió Europea i la potent exportació de serveis del Regne Unit també es veurà, forçosament, ressentida en cas d’un divorci sense acord.

També és evident que els perjudicis no són en una única direcció. En primer lloc, les incerteses del Brexit afecten els residents estrangers al Regne Unit (entre els quals uns 20.000 catalans), i els residents britànics a països de la Unió Europea (més de 22.000 dels quals viuen a Catalunya).

Però també hi ha incerteses per a les relacions empresarials. El Regne Unit és el cinquè soci comercial de Catalunya, que hi exporta per valor d’uns 4.000 milions d’euros, segons dades de 2017 (importa per valor de 2.800 milions). A més, Catalunya és un territori atractiu per als inversors britànics (en els últims anys ha estat la tercera destinació preferida per a aquestes inversions). El futur és sempre incert, i encara ho és més quan es parla del Brexit, perquè ara mateix és poc previsible quin serà en desenllaç de les anades i vingudes que està tenint la negociació entre una Unió Europea que es veu forçada a no traspassar els seus valors fundacionals, i un govern britànic que intenta generar la quadratura del cercle de soldar un partit conservador profundament dividit, tancar un acord amb la Unió Europea i complir amb el mandat del referèndum de sortida de la unió. Tres propòsits que, almenys en aparença, acaben topant l’un amb l’altre.

Com que la incertesa defineix la situació actualment, el govern català va comunicar la creació d’una Finestreta Brexit per assessorar les empreses que exporten al Regne Unit (2.200 ho fan habitualment, però la xifra d’empreses exportadores arriba a 3.374 si s’hi sumen les que fan operacions puntuals). L’oficina d’Acció a Londres oferirà eines per conèixer el grau d’exposició al Brexit i farà acompanyament per exportar a mercats alternatius. Una sortida que agrairan especialment els fabricants de productes carnis i lactis, tèxtils i automobilístics, que són els que estan més amenaçats de patir aranzels si la sortida del Regne Unit és brusca.

El que fa visible aquesta decisió del govern català, que està en la línia del que dissenyen altres països, és que s’estan introduint mesures preventives davant la incertesa. La mateixa prevenció que demostra que s’estigui acumulant paper higiènic per si venen mal dades.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *