Suplement

Economia

El vernís verd

Joan Carles Arredondo
23 de desembre de 2019

La conferència mundial del clima que es va fer a Madrid va tornar a posar de manifest la distància entre les bones paraules i les accions en aspectes de clima i medi ambient. Tot i que a hores d’ara ningú corre el risc de quedar fora del discurs oficial sobre l’evidència d’un canvi climàtic en el qual la mà de la humanitat n’és l’actor principal, el seguiment del full de ruta que marquen acords com el de París de l’any 2015 és insuficient i això comporta costos. En primer lloc, òbviament, ambientals. Però en el fons, també econòmics.

La cimera està aportava aspectes col·laterals que també mereixen una certa atenció. Per exemple, el peculiar sistema de finançament de la mateixa cimera. Al mateix temps que en les sessions de la cimera es denunciava el fort impacte que suposen determinades pràctiques empresarials, les zones exteriors eren un aparador de les accions ambientals de les empreses que són considerades les màximes responsables de les emissions que causen el canvi climàtic.

Tot plegat, s’està produint perquè l’Estat espanyol –organitzador de la cimera per la impossibilitat que Xile, que n’havia de ser l’amfitrió, la pogués acollir per la problemàtica social i política per la qual està passant– va accedir al finançament privat per no haver d’assumir els 50 milions d’euros que es calcula que costa la trobada. Això va obrir la porta a les grans corporacions. Gairebé es podria dir que l’Ibex està patrocinant la Cimera del Clima de Madrid.

Per si mateix, aquest patrocini no és bo ni és dolent. Però en realitat sí que propicia un rentat d’imatge per a algunes de les grans corporacions que no han desaprofitat l’oportunitat de posar un vernís de color verd a la seva operativa. Una de les grans patrocinadores és Endesa, l’empresa que va comprar les portades de la majoria de diaris de l’Estat per vantar-se de la gran aportació que està fent per reduir els efectes del canvi climàtic. No és qüestió de posar en dubte els esforços que estigui portant a terme en aquest camp, però és qüestionable que en pugui presumir quan, segons l’informe de l’Observatori de la Sostenibilitat, és la companyia responsable del 23% de les emissions industrials de l’Estat espanyol i de més del 9% de les emissions totals.

Les altres integrants del podi de dubtós honor de ser les principals responsables de les emissions a l’Estat, Repsol i Naturgy (antiga Gas Natural, per entendre’ns), han optat per un paper més discret, però en cap cas pel silenci. Segons explica El Confidencial, tot i estar absent dels espais d’exposició de la cimera, Repsol explicava el seu pla estratègic per convertir-se en la primera petrolera a aconseguir emissions zero cap al 2050. Emissions zero no vol dir que no contamini, sinó que les mesures correctores que introduirà faran que el balanç sigui igual de beneficiós que de perjudicial per al medi ambient.

Però encara hi ha més empreses situades en el Top-10 d’emissions entre els patrocinadors, com Iberdrola, una companyia que, segons es denunciava en una de les taules paral·leles a la cimera, amb el títol de l’Ibex patrocina el canvi climàtic, encara produeix més electricitat a partir del gas que de les energies renovables. Altres patrocinadors són Abertis, una corporació que fa negoci a partir d’una mobilitat a la qual també es fa responsable de l’emissió de gasos, o la Volkswagen del Dieselgate.

Cada empresa és lliure d’orientar l’estratègia de màrqueting cap on més li convingui i de treure rèdit de les inversions que pugui estar fent en matèria ambiental, però també està exposada a la crítica sobre el rentat de consciència que suposa aparentar una preocupació pel medi que no és l’únic far que les il·lumina. D’aquest rentat d’imatge d’aparentar grans avenços en la lluita ambiental mentre s’és un gran emissor de gasos contaminants se’n diu greenwashing. És un vernís verd que no arriba a tapar del tot el rovell.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *