Suplement

Alegria interior

Els àngels de les bates blanques

Toni Juclà
2 d'abril de 2020

Els temps són convulsos, els pensaments per demà són angoixants, les situacions que avui vivim oprimeixen el cor. El tema de conversa és un, les experiències viscudes són mil. Però sempre hi ha una llum al nostre costat. Us vull explicar la nostra petita història, viscuda aquests dies que recordaré durant temps i que per mi diu molt de qui som.

En temps normal la meva mare hauria passat els seus últims dies en aquest món, en un hospital de cures pal·liatives. Però com que res és normal i els hospitals avui són necessaris per acollir els afectats de la pandèmia, el seu cas no ha pogut ser així. Dimecres 18 de març, i després de conviure amb la malaltia durant un llarg temps, aquesta va començar a dictar sentència. Els dolors ja eren inaguantables, el malestar permanent i l’adéu imminent.

La cosa fantàstica de la situació, sí, així ho crec –que és o sembla ser un producte merament de la fantasia, és a dir, extraordinària– són els metges i les infermeres, d’atenció primària, que ens han atès. Ells estaven per altres coses més importants, més globals i personals alhora. Se’ls hi percebia en el rostre. Però res ha fet que no actuessin com el que són, uns autèntics professionals, canviant el registre que demanava la situació, atenent amb tota la dolçor i cordialitat. La seva primera resposta, en veure la situació de la meva mare, va ser demanar-nos si ens vèiem amb cor d’afrontar el desenllaç a casa. La nostra reacció, segurament sense gaire capacitat d’anàlisi, va ser un sí rotund que va provocar un sincer agraïment dels professionals mèdics. I després van perdre el temps, preuat per ells i importantíssim per a nosaltres, per explicar-nos el procés a seguir, assessorar-nos de què era millor fer, prevenir-nos del que vindria i ensenyar-nos a aplicar i actuar en cada moment perquè la mare patís el mínim i nosaltres no caiguéssim en la desesperació.

Gràcies a aquests àngels de llum, que ens van acompanyar en segon pla, hem pogut fer del trasbals de la pèrdua un esdeveniment natural de la vida, que ens ha permès acompanyar la mare en el seu camí cap a l’etern amb amor. Us estem molt agraïts àngels de les bates blanques. Us desitgem tota la força per seguir el vostre camí.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *