Suplement

Reportatge

Els bombardejos de gener i febrer de 1939

Josep Casanovas i Joan Garriga
8 de març de 2019

Al final de la Guerra Civil, les comarques d’Osona, el Ripollès i el Vallès Oriental van patir una onada de bombardejos aeris. Era el preludi de l’ocupació d’aquest territori per part de l’exèrcit franquista. Uns bombardejos centrats en poblacions que tenien ferrocarril i on també hi havia altres objectius militars. Uns bombardejos que van provocar molts danys col·laterals, amb nombroses víctimes entre la població civil en aquestes tres comarques.

El Vallès Oriental

Abans de l’any 1939, la guerra des de l’aire va colpejar diverses poblacions del Vallès Oriental. Encara que faltava molt per l’acabament de la contesa bèl·lica, Mollet del Vallès va ser atacada per l’aviació italiana el dia 8 de gener de 1938. Mesos després, el dia 31 de maig, a les 9.05 del matí, i durant un minut, l’aviació legionària va bombardejar la ciutat de Granollers, en la qual les xifres documentades indiquen que van morir un mínim de 224 persones, ja que en el llibre registre de defuncions, a peu de les dades del darrer mort, es feia constar la frase “aún siguen”.

Els atacs de l’aviació eren bàsicament a objectius militars però també per provocar terror a la població. No sempre assoliren els militars i, per exemple, a Granollers, malgrat que en la documentació italiana s’hi feia constar que s’havia proposat destruir la central elèctrica que hi havia molt a prop del riu Congost, ni la van tocar. Si hagués estat així, arrasada la central, el sistema elèctric que nodria les dues estacions granollerines i per tant la circulació dels combois ferroviaris, així com també el que era un dels nuclis més importants de distribució de la xarxa elèctrica cap a altres indrets del país, s’haurien danyat seriosament unes infraestructures que juntament amb la carreteres que passaven per la ciutat haurien deixat molt afectades les comunicacions i diferents serveis.

El 1938, per culpa dels atacs aeris, el desastre immobiliari va ser quantiós. L’humà molt més, i si als morts de Mollet i de Granollers hi sumem els dels ferits poc o molt greus, la brutalitat va ser a totes llums evident.

Però la violència de l’aviació sobre les poblacions vallesanes tot just havia començat a mostrar les seves urpes i es faria molt més present a partir del mes de gener de 1939. Els episodis que van tenir lloc des de la nit del 23 de gener i els dies 24, 25, 26 i 29 del mateix mes van deixar un rastre de destrucció, de ferits i de morts molt important, i va ser la prova d’un dantesc escenari en el qual la Legió Còndor alemanya, la legionària italiana i la Brigada Hispana, sense treva, van esbotzar diversos llocs amb ben poques, per no dir nul·les, defenses.

Diversos estudis actualitzats demostren que, a banda dels bombardejos més coneguts, diferents indrets van patir en aquells moments bombardejos de menor intensitat. Només podien donar una aferrissada resposta a l’aviació feixista alguns avions republicans que estaven al camp d’aviació de Rosanes, conegut com a aeròdrom de la Garriga-Llerona, però tenien molta feina també en la defensa de Barcelona i altres espais bèl·lics.

En aquests raids aeris, Granollers-Canovelles, Corró d’Avall (les Franqueses), Mollet, Cardedeu, Figaró, la Garriga i Sant Celoni, van patir diversos i sovintejats bombardejos. Granollers passaria a la història per ser la ciutat catalana que entre 1938 i 1939 es convertiria en el municipi amb més morts com a resultat d’aquests atacs després de Barcelona i Figueres. Aproximadament, durant el conflicte, uns 300 vallesans van morir per culpa d’aquestes escomeses de l’aviació al servei del Franco.

Osona

El primer bombardeig aeri de Vic va ser el 21 de desembre de 1938. Les bombes van afectar especialment la fàbrica d’embotits la Sibèria, al carrer Montserrat, amb el resultat de vuit víctimes mortals.

El 20 de gener de 1939, Vic va rebre el segon bombardeig aeri. L’atac el van perpetrar sis avions italians de la 2a Brigada Hispana, amb base a Mallorca. Els pilots d’aquesta unitat eren espanyols. L’objectiu era destruir els dos tallers de muntatge d’avions de Vic, un situat al Verdaguer i l’altre a la fàbrica del Sucre. La primera bomba va caure al camp d’aviació que hi havia a ponent de la ciutat, prop de la Guixa. La resta de bombes, unes 60, van impactar en el nucli urbà. Totes van caure lluny dels objectius militars que tenien assenyalats. El balanç de víctimes mortals va ser de nou persones.

Les bombes van afectar dos monuments de la ciutat. El campanar romànic de la catedral i les columnes del Temple Romà, on encara es poden veure els impactes de la metralla. Aquell mateix dia, tres avions van atacar Manlleu. L’objectiu era destruir la fàbrica de Can Serra, reconvertida en una indústria de guerra. Les bombes van impactar al pont de Can Molas i a l’estació del ferrocarril, on van destruir un tren. L’atac també fa afectar la fàbrica de llet Núria, situada a prop de l’estació de tren. Les bombes llançades a Can Serra van afectar indrets propers, com les hortes del molí de Can Vinyes, el carrer Zamenhof (actual Vázquez Mella) i el camp d’instrucció (actualment la zona esportiva). El balanç de víctimes va ser d’un mínim de 10 persones.

El 23 de gener Sant Quirze de Besora va rebre un bombardeig. La zona més afectada va ser la de la dels Quatre Cantons, on van morir sis persones. La fonda Reixach va quedar molt afectada. El suposat objectiu era un magatzem de municions. Dos dies després, el 25 de gener, Vic tornava a ser bombardejada. L’atac aeri va començar també al camp d’aviació, on van caure tres bombes. Des d’aquest punt, unes 40 bombes van esclatar a la zona de llevant. Sense endinsar-se gaire en el centre urbà. Hi va haver quatre persones mortes. El mateix dia 25 de gener, els avions franquistes van atacar els Hostalets de Balenyà, on hi havia un camp d’aviació. Les bombes, però, en van caure lluny, van afectar el pla de les Forques, la finca de Vall-llosera i l’era de la fàbrica Albet, on va morir un nen de 10 anys que jugava amb el seu germà. Els mateixos avions també van atacar Centelles. Els impactes de les bombes van afectar la fàbrica d’embotits de Pere Martín, el pla del Mestre, i el sot de la Pelleria. Algú va dir que hi va haver alguna víctima, però no ho hem pogut comprovar.

El dia 1 de febrer, uns avions caçabombarders franquistes van atacar posicions de l’exèrcit republicà que es retirava de Vic. Els avions van fer un espectacular atac en cadena, baixant en picat, un darrere l’altre, metrallant el seu objectiu. El vespre d’aquell dia l’exèrcit franquista ocupava la ciutat de Vic.

El 2 de febrer, es va produir el darrer atac aeri a Osona. Va afectar Torelló, on van caure unes sis bombes. Una dona de 77 anys va morir prop de l’estació. Una sola bomba va caure en una bassa als afores de Sant Vicenç de Torelló. Les zones industrials no van quedar afectades. Torelló va ser ocupada el 4 de febrer.

El Ripollès

El primer bombardeig del Ripollès va ser el 2 de desembre de 1938 a Sant Joan de les Abadesses, amb almenys dues víctimes mortals, una d’elles una nena de 6 anys. Ripoll, Campdevànol i Ribes de Freser van ser bombardejades el 1939. A la comarca s’hi havia concentrat molt material militar, soldats de l’exèrcit republicà i molts refugiats que fugien de l’avanç de les tropes franquistes.

Ribes i Ripoll van ser atacades el 22 de gener. L’objectiu a Ripoll era l’estació de ferrocarril, on hi havia una gran quantitat de material de guerra. Els bombardejos al Ripollès també es van concentrar en poblacions que tenien línia de ferrocarril. A Ribes, a partir de la memòria oral sabem que l’aviació va llançar unes set bombes. En van caure al nucli urbà, a la paperera de Can Saus, també a la colònia de Can Recolons. Hi van morir sis persones, una d’elles una nena de 15 anys. L’endemà, el dia 23, cinc avions franquistes van tornar a atacar l’estació de tren de Ripoll. Dos dies després, el dia 25 de gener, sis aparells van deixar caure les seves bombes entre la muntanya de Sant Bartomeu i la via de tren de Sant Joan de les Abadesses. El dia 26 de gener Campdevànol va ser atacada per l’aviació. Les bombes van provocar entre 30 i 40 víctimes mortals. Entre els morts, a més de civils, hi havia presoners de guerra franquistes. Estaven tancats al cine del poble, un dels llocs de Campdevànol on van impactar les bombes caigudes del cel.

El darrer bombardeig va ser el dia 5 de febrer a Ripoll, dos dies abans de la seva ocupació. Aquest va ser el que va provocar més danys a la capital del Ripollès. Més de cent edificis van quedar afectats, hi ha 14 víctimes mortals registrades, però el nombre de morts devia ser més gran. A conseqüència d’una bomba va esclatar un camió carregat de trilita, que va provocar una gran explosió. El camió estava estacionat al passeig de Ragull, al costat del túnel del tren, on s’havien refugiat soldats. Una llanta retorçada d’aquell camió es conserva al Museu Etnològic de Ripoll.

Cronologia dels bombardejos aeris

8-1-1938 Mollet del Vallès
31-5-1938 Granollers
2-12-1938 Sant Joan de les Abadesses
21-12-1938 Vic
20-1-1939 Vic i Manlleu
22-1-1939 Ripoll i Ribes de Freser
23-1-1939 Sant Quirze de Besora i Ripoll
24-1-1939 Granollers-Canovelles, Corró d’Avall (les Franqueses) i Cardedeu
25-1-1939 Mollet del Vallès, Granollers-Canovelles, Cardedeu, Figaró, Centelles, els Hostalets de Balenyà, Vic i Ripoll
26-1-1939 Granollers-Canovelles, Corró d’Avall (les Franqueses), Cardedeu i Campdevànol
29-1-1939 La Garriga i Sant Celoni
1-2-1939 Vic
2-2-1939 Torelló i Sant Vicenç de Torelló
5-2-1939 Ripoll

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *