Suplement

Ets i uts

Els topònims de la calma o la tranquil·litat

CNL Osona
13 de març de 2019

Tenim noms de lloc que, tot i que aparentment ens semblen molt entenedors pel que fa al significat, en realitat tenen un origen ben diferent del que ens podríem pensar.

El topònim Bellmunt, per exemple, no fa referència al fet que sigui una ‘muntanya bonica’ –tot i que ho és, sens dubte–, sinó que segurament remet al nom propi germànic Veremund. Amb el temps es va perdre el sentit d’aquest nom propi i es va anar adaptant el topònim a un significat que fes referència a la bellesa de l’entorn.

Un altre cas, força estès, podrien ser els noms de lloc en què apareix el mot calm o calma, com Puigsacalm, pla de la Calma o Sant Hilari Sacalm, per posar alguns exemples. De fet, no es tracta de cap referència a la calma o la tranquil·litat, com podríem pensar d’entrada, sinó que ens remet al mot calmis, possiblement d’origen celta, i que volia dir precisament ‘altiplà erm i rocós’. En alguns casos aquest mot ‘la calm’, per desviacions fonètiques, s’ha convertit en la Cau. Amb tot, l’origen és el mateix, no es tracta de cap ‘forat’, sinó d’un ‘altiplà’.

Moltes vegades és la documentació antiga la que ens permet treure l’entrellat de tot i conèixer el veritable origen dels nostres noms de lloc.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *