Suplement

Alegria interior

  • Compartir

En què ens fixem?

Eulàlia Robert
20 de maig de 2021

Una de les principals premisses de la metodologia de la programació neurolingüística (PNL) és la subjectivitat de l’experiència humana.
Aquesta subjectivitat ve influïda per molts factors, des dels fets (o detalls) que ens criden l’atenció, l’agudesa dels nostres sentits, l’entrenament a fixar-nos en determinats aspectes visuals, auditius o sensorials, a causa de la nostra professió o estudis (un pintor es fixarà en colors, formes, un músic en els matisos dels sons, etc.), també la nostra experiència estarà influenciada per experiències anteriors (si vaig a un restaurant i m’encanta el menjar, la propera vegada que hi vagi tindré ja unes expectatives). Altres factors són el conjunt de creences i valors que formen la nostra personalitat, el conjunt de significats que donem als fets que observem, etc.

La gran aportació de la PNL a la comprensió de les nostres emocions i conductes és precisament la simplicitat en l’observació de determinats criteris que ens donen la clau de com vivim el nostre dia a dia.
Comencem per una cosa molt simple, una petita reflexió sobre alguna situació viscuda recentment, pot ser una cosa tan senzilla com la compra al supermercat.

Recordem una compra recent i anem a parar atenció només a aquells detalls que ens van incomodar una mica. Per exemple, hi havia cua per entrar i vaig passar una mica de fred esperant al carrer, després no hi havia carros i en vaig haver d’anar a buscar un abans de fer la compra, tenia pressa i hi havia molta gent, havien canviat de lloc aquell cafè que m’agrada tant i no el trobava, davant meu a la cua per pagar hi havia una persona que havia deixat el carro fent cua i estava acabant de fer la seva compra tranquil·lament, quan em va tocar el torn anaven a tancar la caixa en la qual feia cua i vaig haver de exigir que em atenguessin perquè feia molta estona que m’esperava.

Com ens sentim en recordar tots aquests detalls? Una mica de mal humor?
Ara recordem la compra del supermercat en una clau diferent, parant atenció a aquells detalls que ens van agradar, per exemple: tot i que hi havia cua quan vaig entrar un home jove em va deixar passar abans perquè no passés fred al carrer, havien canviat el cafè que compro habitualment però un empleat de seguida em va orientar on podia trobar el cafè i a més em va indicar que hi havia una oferta especial, estava tot molt net i ordenat, la fruita i verdura tenien molt bona pinta i vaig comprar productes de proximitat de molt bona relació qualitat preu. Feia temps que s’havia esgotat una salsa especial i aquell dia la vaig trobar i en vaig comprar dos pots. Vaig trobar una amiga que feia mesos que no veia i vam estar xerrant una estona mentre fèiem cua per pagar.

Com ens sentim ara després de recordar aquests detalls de la mateixa experiència? Ara és probable que el nostre humor hagi millorat i fins i tot aparegui un somriure.

En què ens fixem habitualment? Si tenim tendència a fixar-nos en els detalls que no ens agraden, com podem anar practicant una atenció més global i equilibrada?

Abans d’anar a dormir, si recordem els moments agradables del dia, és probable que descansem millor i que a poc a poc anem integrant l’hàbit de fixar-nos en aquells aspectes que ens fan sentir més feliços.
Ho provem?

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *